dc.contributor.author
Navarro García, Albert
dc.date.accessioned
2024-06-18T13:45:00Z
dc.date.available
2024-06-18T13:45:00Z
dc.date.issued
2022-12-22
dc.identifier
http://hdl.handle.net/10256/22368
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10256/22368
dc.description.abstract
This study analyses some of the tax measures introduced by recent Law 7/2022 of 8 April on waste and contaminated land for a circular economy, which aims to establish the principles of the circular economy through basic legislation on waste, as well as to contribute to the fight against climate change. To ensure this objective, the law not only introduces a penalty system, but also a series of fiscal instruments to encourage the circular economy. These include establishing a special tax on non-reusable plastic packaging and introducing a tax on the depositing of waste in landfills, and on the incineration and coincineration of waste. The central aim of this paper is to indicate that local authorities should create a tax or, where appropriate, a non-tax public payment aimed at covering the costs related to the management of municipal waste, in accordance with the 'polluter pays' principle. For this purpose, we analyse the current configuration of municipal waste collection charges and look at how nontax public payments are characterised, as well as their legal history, in order to determine their appropriateness and suitability with regard to the legal nature of the economic benefits derived from the municipal waste collection service
dc.description.abstract
El estudio aborda el análisis de alguna de las medidas fiscales
implantadas por la reciente Ley 7/2022, de 8 de abril, de residuos y suelos
contaminados para una economía circular, cuyo objetivo central es sentar los
principios de la economía circular a través de la legislación básica en materia de
residuos, así como contribuir a la lucha contra el cambio climático. En este
sentido, con el fin de garantizar este propósito, la norma, además de, por
ejemplo, recurrir a un régimen sancionador, introduce toda una serie de
instrumentos fiscales para incentivar la economía circular. Entre otros, se
establece un impuesto especial sobre los envases de plástico no reutilizables;
se crea el impuesto sobre el depósito de residuos en vertederos, la incineración
y la coincineración de residuos; y se indica, y este es el objeto central del trabajo,
que las entidades locales deben crear una tasa o, en su caso, una prestación
patrimonial de carácter público no tributario, dirigida a asumir los costes relativos
a la gestión de los residuos municipales, acordes con el principio de "quien
contamina paga". Para ello, se analiza la configuración actual de las tasas de recogida de residuos municipales y se examina la caracterización de las
prestaciones patrimoniales de carácter público no tributario, así como su
recorrido jurisprudencial, con el fin de determinar su conveniencia y adecuación
en relación con la naturaleza jurídica de las prestaciones económicas del servicio
de recogida de residuos municipales
dc.description.abstract
L'estudi aborda l'anàlisi d'alguna de les mesures fiscals implantades
per la recent Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una
economia circular, l'objectiu central de la qual és asseure els principis de
l'economia circular a través de la legislació bàsica en matèria de residus, així
com contribuir a la lluita contra el canvi climàtic. En aquest sentit, amb la finalitat
de garantir aquest propòsit, la norma a més de, per exemple, recórrer a un règim
sancionador, introdueix tota una sèrie d'instruments fiscals per a incentivar
l'economia circular. Entre altres, s'estableix un impost especial sobre els envasos
de plàstic no reutilitzables; es crea l'impost sobre el dipòsit de residus en
abocadors, la incineració i la coincineració de residus; i s'indica, i aquest és
l'objecte central del treball, que les entitats locals han de crear una taxa o, si
s'escau, una prestació patrimonial de caràcter públic no tributari, dirigida a
assumir els costos relatius a la gestió dels residus municipals, concordes amb el
principi de "qui contamina paga". Per a això, s'analitza la configuració actual de
les taxes de recollida de residus municipals i s'examina la caracterització de les
prestacions patrimonials de caràcter públic no tributari, així com el seu recorregut
jurisprudencial, amb la finalitat de determinar la seva conveniència i adequació
en relació amb la naturalesa jurídica de les prestacions econòmiques del servei
de recollida de residus municipals
dc.description.abstract
13
dc.format
application/pdf
dc.publisher
Universitat Rovira i Virgili. Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona i Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat
dc.relation
info:eu-repo/semantics/altIdentifier/doi/10.17345/rcda3398
dc.relation
info:eu-repo/semantics/altIdentifier/issn/2014-038X
dc.rights
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International (CC BY-NC-ND 4.0)
dc.rights
https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
dc.rights
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.source
Revista Catalana de Dret Ambiental, 2022, vol. 13, núm. 2, p. 1-40
dc.source
Articles publicats (D-DPU)
dc.source
Navarro García, Albert 2022 Las prestaciones económicas sobre la gestión de residuos Revista Catalana de Dret Ambiental 13 2 1 40
dc.subject
Finances públiques -- Espanya
dc.subject
Impostos especials -- Espanya
dc.subject
Finance, Public -- Spain
dc.subject
Special assessments -- Spain
dc.subject
Residus -- Eliminació -- Espanya
dc.subject
Economia circular
dc.subject
Refuse and refuse disposal -- Spain
dc.title
Las prestaciones económicas sobre la gestión de residuos
dc.type
info:eu-repo/semantics/article
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion