Alfred Hitchcock: L’art de ser-hi : una anàlisi de la construcció mediàtica i de la identitat pública del director de cinema amb base en tècniques de brànding personal, i la semiòtica i la narrativa aplicades als seus cameos

Abstract

Tutor: Dr. Carlos Alberto Scolari

Treball de fi de grau en Publicitat i Relacions Públiques

Alfred Hitchcock va ser un pioner del cinema i de la construcció d’una identitat pública mitjançant estratègies de personal branding, semiòtica i narrativa. Fou dels primers a crear un personatge reconeixible a través dels seus cameos i un univers propi de contingut. Aquesta investigació analitza com va construir aquesta identitat pública, examinant les seves aparicions a les pel·lícules i el seu univers des del punt de vista del personal brànding. Es proposen dos models d’anàlisi: un basat en J.N. Kapferer i el brànding, i un altre en les teories semiòtiques i narratives de P. Bertetti i A.J. Greimas. S’observa que Hitchcock aplicava tècniques de brànding personal de manera intuïtiva i que, mitjançant la seva narrativa i semiòtica als cameos, establia un joc d’atenció amb el públic. També es destaca la importància del contrast entre l’obra i la figura pública, així com l’ús de la repetició per construir una personalitat i un personatge coherents.

Alfred Hitchcock was a pioneer in cinema and in the construction of a public identity through strategies of personal branding, semiotics, and narrative. He was among the first to create a recognizable persona through his cameos and a distinctive content universe. This study analyzes how Hitchcock built this public identity by examining his appearances in his own films and the broader narrative world he developed, through the lens of personal branding. Two analytical models are proposed: one based on J.N. Kapferer’s branding theories, and another grounded in the semiotic and narrative frameworks of P. Bertetti and A.J. Greimas. The analysis reveals that Hitchcock intuitively applied personal branding techniques and, through the semiotic and narrative dimensions of his cameos, established a game of attention with his audience. The study also highlights the importance of the contrast between the artistic work and the public figure, as well as the strategic use of repetition to construct a coherent personality and character.