Model de llengua i neologia: anàlisi comparativa de tres mitjans escrits

Abstract

Treball de fi de grau en Traducció i Interpretació. Tutora: Elisenda Bernal Gallén.

Les condicions pragmàtiques que envolten la producció de textos tenen una influència en la mena de neologia lèxica que hi apareix. L’objectiu d’aquest treball és estudiar la relació que s’estableix entre el model de llengua de tres mitjans escrits i la mena de neologia que s’hi genera, posant un èmfasi especial en l’anàlisi dels manlleus per tal de determinar quin és l’estat de la innovació lèxica de la llengua catalana en contextos diferents. Es parteix d’un corpus format per 821 unitats neològiques, creat a partir del buidatge manual de dos números dels diaris Ara i El Punt Avui i de la revista Time Out Barcelona, dels mesos de març i abril del 2020. L’estudi es basava en la hipòtesi que el Time Out Barcelona, pel fet de ser una revista d’oci dirigida a un públic jove, presentaria molts més manlleus que els diaris. Tot i això, l’anàlisi quantitativa ha revelat que el nombre de manlleus és similar en totes tres fonts i que els mecanismes de creació interns de la llengua són els més productius del corpus. L’anàlisi contextual ha demostrat que el model de llengua de cada mitjà determina la mena de neologia que s’hi genera, sobretot dins l’esfera col·loquial del llenguatge. Així mateix, s’ha pogut constatar una presència important d’anglicismes en tots tres mitjans, fet que demostra l’impacte de l’anglès com a llengua global en la neologia lèxica catalana.

Las condiciones pragmáticas que rodean la producción de textos influencian el tipo de neología léxica que aparece en ellos. El objetivo de este trabajo es estudiar la relación que se establece entre el modelo de lengua de tres medios escritos y el tipo de neología que generan, poniendo un énfasis especial en el análisis de los préstamos lingüísticos con tal de determinar el estado de la innovación léxica de la lengua catalana en distintos contextos. El estudio se basa en un corpus formado por 821 unidades neológicas, creado a partir del vaciado manual de dos números de los diarios Ara y El Punt Avui y de la revista Time Out Barcelona, de los meses de marzo y abril de 2020. Se partía de la hipótesis que el Time Out Barcelona, por el hecho de ser una revista de ocio dirigida a un público joven, presentaría muchos más préstamos que los diarios. Sin embargo, el análisis cuantitativo ha revelado que el número de préstamos es similar en las tres fuentes y que los mecanismos de creación internos de la lengua predominan por encima de los préstamos. El análisis contextual ha demostrado que el modelo de lengua de cada medio determina el tipo de neología que se genera, sobre todo en contextos donde los redactores se sitúan en la esfera coloquial del lenguaje. Asimismo, se ha podido comprobar una presencia importante de anglicismos, que demuestra el impacto del inglés como lengua global en la neología léxica catalana.

The pragmatic conditions that surround text production have an impact on the type of neology that is produced. The aim of this paper is to study the correlation between the language model in three publications of written media and the type of neology generated, focusing on the analysis of loanwords in order to determine the health of Catalan lexical innovation in different contexts. The corpus consists of 821 neologisms that have been extracted manually from two numbers of the journals Ara and El Punt Avui and from the magazine Time Out Barcelona, from March and April 2020. One of the hypothesis of the study stated that Time Out Barcelona would contain a major number of loanwords, as it is an entertainment magazine directed to a younger audience. Nonetheless, the quantitative analysis has proven that the number of loanwords is similar in the three publications analysed, showing that internal mechanisms of neology formation are the most productive. The contextual analysis has proven that language models have an impact on the type of neology extracted, especially in informal communication contexts. Furthermore, the study proves the impact of English as a global language on Catalan lexicon, since it has been the most productive language of lexical importation.