Una mostra xarona: una lectura de La “Niña Gorda” (1917), de Santiago Rusiñol

Abstract

Publicada el 1917, la novel·la La "Niña Gorda" de Santiago Rusiñol és una de les poques novel·les catalanes dedicada a la representació dels monstres. Concebuda com a model antitètic del bovarisme i la "Ben Plantada", aquesta ficció és la reacció davant d'una sèrie de tòpics en el discurs d’Eugeni d'Ors. Rusiñol fa servir un llenguatge directe i realista, un sentit de l'humor antiidealista i la creació d'un "circ imaginari" (que Rusiñol utilitzà a la fi del segle XIX). La "Niña Gorda" és una ficció de transició, escrita entre el període "noucentista" i el desenvolupament de la 'Avant-garde'.