El problema que s’estudia és la programació (assignació i temporització) dels recursos disponibles d’una línia de producció que pugui modelitzar-se com un flow-shop híbrid flexible, amb màquines idèntiques en paral·lel en cada etapa i temps de preparació dependents de la seqüència. Amb tal fi, s’ha desenvolupat un procediment metaheurístic que, donades unes determinades característiques de la línia de producció (nombre d’etapes, nombre de màquines en cada etapa, etc.) i dels treballs a realitzar (nombre de peces, data de venciment de les peces, temps de procés de les peces, etc.), realitzi la seva programació de la manera més eficient possible i minimitzant el retard mitjà en el lliurament de les peces. El procediment proposat es basa en una metaheurística anomenada Variable Neighborhood Search (VNS). Aquesta metaheurística parteix d’una solució inicial (que pot ser de major o menor qualitat) i utilitza com a idea fonamental el canvi sistemàtic del veïnatge o de l’entorn dins d’una cerca local. S’han analitzat 12 variants basades en l’algoritme VNS. Aquestes variants implementades resulten de canvis en els mètodes per obtenir la solució inicial, per completar la solució a cada iteració i per explorar els veïnatges. L’anàlisi de l’eficiència de les diferents variants del procediment proposat ha estat realitzat per comparació entre els resultats obtinguts, mitjançant un conjunt de 1440 exemplars. En aquesta comparació s’han tingut en compte dos factors: la qualitat de la solució obtinguda i el temps de càlcul requerit per trobar la solució. Finalment s’ha comparat la millor versió de les 12 variants proposades de l’algoritme VNS amb una versió de l’algoritme ILS. La conclusió ha estat que la conveniència d’utilitzar un algoritme o l’altre depèn de la dimensió de l’exemplar que es vulgui resoldre.