A Espanya són molt escasses les obres d’edificació realitzades amb lloses postesades amb tendons no adherents. En aquest estudi es fa un repàs de l’estat de l’art d’aquesta tècnica i dels criteris generals de dimensionament en relació a la normativa espanyola. També s’analitza la possibilitat d’utilització de l’analogia funicular de les càrregues per al càlcul de forjats de lloses postesades, aprofitant una formulació desenvolupada per al càlcul de l’estabilitat d’obres de fàbrica i es posen les bases per a una nova metodologia de disseny d’aquest tipus estructural, alternativa a la metodologia tradicional