La mesura de pluja per teledetecció (radar i satèl·lit) es basa en l'associació dels valors d'intensitat de pluja amb els valors de contingut d'aigua en un volum de l'espai i amb la reflectivitat de les gotes d'aigua. Per poder millorar les estimacions d'intensitat per mitjans de teledetecció es necessiten estudis de com aquestes propietats estan lligades a través de la distribució de tamanys de les gotes. Es proposa un estudi de comparació de mesures de pluja de diferents aparells co-localitzats a escales temporals (1 minut) i espacials (decenes de metres) molt fines utilitzant dades cedides per la NASA, amb objectiu de poder caracteritzar millor les funcions de distribució de gotes.