En els darrers anys el vehicle privat ha augmentat el seu percentatge en el repartimentmodal respecte al transport públic. L’objectiu del projecte és plantejar i avaluar solucionsque facin augmentar la participació del transport públic en la mobilitat total i fer-lo méseficient en termes econòmics i socials. En el present document es realitza, en primer lloc,una anàlisi global de la xarxa ferroviària de la ciutat de Barcelona. La seva topologiasuggereix la construcció d’un tram entre les estacions de Drassanes (línia L3) i deBarceloneta (línia L4), ja que actualment no existeix una bona connexió entre el ramal méstransversal de la línia L4 i el ramal oest de la línia L3. Entre les solucions proposades, lamés adient és la construcció d’una línia llançadora de metro lleuger que uneixi les duesestacions esmentades. Es defineixen les característiques del recorregut, de lescorrespondències i dels vehicles de la nova línia llançadora. Mitjançant una simulació delsdiferents intervals de pas, es conclou que un sol vehicle d’anada i tornada serà necessari.Per a calcular els desplaçaments diaris dels ciutadans, es parteix de les dades obtingudesde l’ATM (Autoritat del Transport Metropolità): plànols del territori dividit en seccions censalsi matrius de desplaçaments modals entre aquestes seccions per als anys 1996 i 2010. Pera adaptar les divisions al projecte de la línia llançadora, es realitza una zonificació delterritori, amb 118 zones. S’obtenen les matrius de viatges modals observats per a les 118zones a partir de les inicials.A partir de la teoria del model de les quatre etapes, es modelitzen les funcions utilitat delsmodes vehicle privat i ferrocarril. Es consideren unes expressions proporcionals al cost delviatge en el mode (cost observat per l’usuari). La modelització correspon a uns valorsestimats dels viatges modals entre zones. S’obtenen els paràmetres de les expressions deles funcions utilitat que minimitzen les diferències entre els valors estimats delsdesplaçaments i els observats. Amb la incorporació de la línia llançadora varia la funcióutilitat del mode ferrocarril. Amb aquesta variació, i utilitzant els paràmetres calculats, estroben les noves matrius de repartiment modal i, per tant, la nova distribució de viatges.Amb la línia llançadora, augmenta el nombre d’usuaris diari del mode ferrocarril en 3.432, idisminueix l’ús del vehicle privat en 1.685 viatges/dia. La demanda total de la líniallançadora s’estima en 18.728 usuaris/dia. Mitjançant un estudi dels costos i del beneficisocial que els resultats comporten, es conclou que la introducció de la nova línia és positivaper al conjunt de la societat.