Aquest projecte final de carrera tracta del disseny d’una màquina per a mesurar coeficients de frec, tant estàtics com dinàmics, entre dues mostres de paper (o material similar). La màquina s’ha dissenyat per complir, entre d’altres, la metodologia descrita pel mètode TAPPI T-549 om-1 [Ref. 1] basada en el mètode del pla horitzontal.L’instrument que s’ha dissenyat permet mesurar els coeficients de frec entre dues mostres de paper en contacte. Una de les mostres és solidària a un element mòbil (patí) que es fa lliscar per sobre de l’altra mostra de major superfície, que és solidària a una base fixa i horitzontal. El patí és arrossegat per un carro que el guia i li transmet el moviment. La unió entre el carro (conductor) i el patí (conduït) és un transductor de força treballant a tracció. La força que mesura aquest transductor en cada moment servirà per calcular els coeficients de frec, expressats com la fracció entre la força mesurada i el pes del patí. El coeficient d’adherència (o de frec estàtic) serà la fracció del màxim valor de la força mesurada en l’inici del moviment entre el pes del patí, mentre que el coeficient de frec dinàmic (o de fricció) serà la fracció de la força mesurada (en un cert instant de temps) entre el pes del patí en condicions de velocitat constant.L’instrument de mesura disposa d’un ampli ventall de moviments preprogramats amb diferents velocitats de treball (fins a 500 mm/s) per a mesurar el coeficient de frec dinàmic, a més de disposar d’un moviment específic per a realitzar la mesura del coeficient d’adherència. També inclou un moviment preprogamat per poder realitzar mesures segons el mètode TAPPI T-549 om-1 [Ref. 1]. Tot el sistema el controla l’usuari des d’un PC, des de les ordres relatives als moviments del patí fins l’adquisició i tractament de les dades provinents del transductor i els altres sensors.El projecte és un encàrrec directe d’un client (Hewlett-Packard) que vol el disseny complet d’una màquina per a mesurar coeficients de frec paper - paper per fabricar-ne una única unitat. Això ha definit molt clarament l’estratègia a seguir en les diferents fases del disseny, així com totes les decisions preses referides a components, prestacions i acabats finals. S’han triat processos de fabricació com el mecanitzat i el doblec de xapa per sobre d’altres com l’estampació, l’emmotllament o altres processos. També s’ha decidit adquirir certs components per tal de reduir esforços tant de temps com econòmics.El projectista ha supervisat els processos de fabricació i de muntatge per tal que el client tingui la màquina preparada per al seu ús.