En aquest projecte té com a objectiu l’estudi de les interaccions que existeixen entre lavariabilitat del ritme cardíac i la duració del cicle respiratori i la seva aplicació com a einavàlida per a la pressa de decisions en el moment de la desconnexió d’un pacient de la ventilació mecànica.S’han estudiat aquestes dues sèries temporals, la variabilitat del ritme cardíac i la duració delcicle respiratori, provinents de 39 pacients sotmesos a la prova de tub en T, els quals havienrebut suport ventilatori durant un cert període de temps. Aquests pacients estaven classificatsa priori en dos grups, els que havien superat la prova, i la desconnexió havia tingut èxit, i elsque no.S’ha buscat una tècnica que permetés trobar diferències entre les interaccions de les senyalsd’aquests dos grups anteriors. Degut a l’elevada complexitat de les sèries temporals d’origenbiològic, la tècnica d’anàlisi que s’ha utilitzat és la Dinàmica Simbòlica Conjunta. Aquestatècnica s’ha adequat al tipus de senyals que es disposava i posteriorment s’ha realitzat unestudi estadístic que ha permès trobar un conjunt d’índexs capaços de detectar diferènciesbastant notables entre els dos grups. Amb aquest índexs s’han generat una sèrie de funcionsd’una o dues variables de cara a poder classificar els pacients en un dels dos grups. Els resultats obtinguts han estat bastant satisfactoris, i en la majoria dels casos les funcions generades han classificat correctament els pacients dins el seu grup corresponent.Posteriorment s’han utilitzat aquests índexs per classificar pacients que no s’havien utilitzaten la generació de les funcions i els resultats també han estat bons.Aquests resultats s’han complementat amb un estudi de la sèrie temporal cicle respiratoridels mateixos pacients també aplicant la tècnica de la Dinàmica Simbòlica a només unsenyal. Tenint en compte aquests resultats la conclusió principal que s’extreu és que laDinàmica Simbòlica Conjunta és una eina per a l’estudi de les interaccions entre les senyalsdel cicle respiratori i la variabilitat del ritme cardíac i que té un bon potencial a l’hora de cercar l’instant òptim en que un pacient ha d’esser desconnectat del suport ventilatori.