Aquest projecte parteix de la teoria desenvolupada per un estudi de recerca de doctorat (Bravo, 2006) per tal d'aplicar-la en un cas concret (la Província de Barcelona) i assentar bases per a futurs estudis. L'estudi de recerca parteix de la definició del que s'anomena entorn disruptiu, situacions que alteren la vida quotidiana pel seu efecte desorganitzador. El principal propòsit d'aquest projecte és, doncs, identificar i avaluar la vulnerabilitat, l'interès de l'estudi de determinades localitats i les possibles respostes a les necessitats detectades que es posen de manifest en entorns disruptius. Es centra en temps anteriors a la irrupció del desastre i, per tant, en la prevenció. L'escala del projecte és la municipal, fet que ha afegit complexitat i interès per la disponibilitat (o no) de dades a aquest nivell. Els objectius marcats i seguits durant l'execució del projecte són: exposició de la teoria aplicada en aquest projecte; definició i detall dels diferents escenaris possibles; anàlisi i avaluació de la situació a la província de Barcelona; proposta de projectes a realitzar en aquest camp. La classificació d'entorns disruptius utilitzada en aquest projecte és: naturalesa, accidents, economia, armament, institucions i llocs de pública concurrència. Per altra banda, s'entén per sistemes vulnerables aquells que per l'aglomeració de persones en un moment determinat o per continuïtat d'una situació puguin produir vulnerabilitat a les mateixes; també s'inclouen dins d'aquesta definició aquells sistemes que són especialment vulnerables a catàstrofes i que en puguin augmentar les conseqüències. Els sistemes vulnerables es divideixen en sistemes de població, tècnics o en situacions excepcionals. Un cop es van definir i aplicar aquestes dues classificaciones a l'entorn provincial barceloní, i donada l'extensió d'un creuament simple d'aquestes, es procedeix a fer una valoració a nivell municipal segons la metodologia exposada. Es defineixen uns indicadors que tenen com a característiques: relativitat dels valors, facilitat per aconseguir les dades necessàries, representativitat dels valors als diferents escenaris i situacions plantejades i la font ha de ser la mateixa per a tots els municipis (sempre que sigui possible). Com a conclusió es plasma la informació elaborada amb els indicadors en un plànol provincial a escala municipal, on s'observa els diferents graus de vulnerabilitat o d'interès per a estudis posteriors, prenent sempre com a referència la mitjana provincial. A continuació es fan una sèrie de propostes per a treballs relacionats entre els que destaca la implantació de sistemes d'informació geogràfica a nivell municipal per a l'estudi d'entorns disruptius des de la perspectiva de la teoria i metodologia plantejada en aquest projecte.