Actualment s’estudien nous procediments per ampliar els límits de conformació del procésd’embotició de xapes. Una línia de recerca consisteix en l’ús d’una matriu amb canals, pelsquals s’introdueix un lubrificant a pressió hidrostàtica a la zona de contacte entre xapa imatriu durant el procés d’embotició.L’objectiu del present projecte és estudiar l’efecte d’integrar una lubrificació a pressióhidrostàtica a un dels models elementals del procés d’embotició, mitjançant l’aplicació delmètode dels elements finits.En primer lloc es desenvolupa un model d’elements finits de dos dimensions que consta detres components: placa de pressió, matriu i xapa. Aquest model permet l’anàlisi de lessol·licitacions tribològiques a la superfície de la matriu durant el procés. D’especial interèssón les tensions normals de contacte i les forces de fricció. A continuació es determinen ies varien els paràmetres essencials del procés, per tal d’estudiar la seva influència. En segon lloc s’amplia el model d’elements finits per simular el procés amb lubrificació a pressió hidrostàtica. Per tal de dissenyar els canals de lubrificació integrats a la matriu es varien tant el diàmetre com la posició d’aquests. La ubicació dels canals en la direcció transversal de la matriu (tercera dimensió) s’estudia en un nou model de tres dimensions.Finalment es verifiquen els resultats teòrics obtinguts de les simulacions mitjançant els resultats de proves realitzades al banc d’assaig.El resultats obtinguts de les simulacions mostren que les sol·licitacions a la superfície de la matriu no són homogènies i que els valors màxims es localitzen en zones específiques. Ésprecisament en aquestes zones de sol·licitacions màximes, on s’han de posicionar els canals de lubrificació a pressió hidrostàtica per tal de disminuir les forces de fricció que actuen localment, i així poder ampliar els límits de conformació.