Estudi arqueològic integrat de la vall del Madriu-Perafita-Claror (Andorra) iniciat al 2004 sota la coordinació de l’ICAC. L’estudi s’insereix en la declaració de la vall com a Patrimoni de la Humanitat (UNESCO). Las recerques s’enfoquen des de l’Arqueologia del Paisatge, de manera diacrònica i pluridisciplinar, fent especial atenció a les relacions de les societats amb el medi. Les restes arqueològiques treballades s’associen a activitats ramaderes, metal•lúrgiques i de carboneig. La recerca paleoecològica se centra en sediments lacustres, torbosos i arqueològics. L’any 2006, s’han analitzat a alta resolució temporal dues seqüencies palinològiques: l’estany Blau (2471 m) i la torbera de Bosc dels Estanyons (2180 m), obtenint les principals fases d’explotació i antropització d’aquest espai altimontà, així com l’evolució del paisatge en els darrers 11000 anys . La campanya de camp s’ha centrat en l’obtenció de mostres de pluja pol•línica referencial a la vall i en el sondatge de l’estany Forcat (2539 m). Un total de tres mostres han estat enviades a datar per C14. Els treballs arqueològics s’han centrat en l’excavació de sondejos de diagnòstic als jaciments de Basses de Setut (2325 m) i Pleta de les Bacives ( 2530 m) i en la realització de prospeccions a les capçaleres de les valls de Madriu, Perafita i Claror. S’han documentat estructures arqueològiques i s’han realitzat estudis antracològics dels sediments excavats en aquestes. S’ha realitzat un transecte altitudinal de carboneres al llarg de la vall per tal de enregistrar una major diversitat cronològica dels espais de carboneig. S’han enviat datacions C14 per tal de determinar la cronologia de les estructures. Les datacions del 2005 mostren una intensa ocupació ramadera i de carboneig a partir del segle XIV, en època baixmedieval i moderna, així com un establiment metal·lúrgic d’època romana.

This multidisciplinar research project in the Madriu-Perafita-Claror valleys (Andorra) began in 2004 through the coordination of the Catalan Institute of Classical Archaeology. This research matchs up with the registration of this mountainous cultural landscape in the World Heritage by the UNESCO. The overall objective of this study is to analyse human-nature relatioshiphs in the shaping of cultural lanscapes through time. In this sense, a multidisciplinar and diachronical metodological approach is followed in this project. Paleoecological research is performed in lake and peat sequences together with archaeological sediments. During 2006, high resolution pollen analyses have been performed in two sequences at the Madriu valley: Estany Blau (2471 m) and Bosc dels Estanyons peat-bog (2180m). The pollen results obtained from these sequences show the most important human exploitation phases and the vegetal evolution for the last 11000 years. Fieldwork was focused in the sampling of surface moss polsters along an altitudinal transect in the Madriu valley with the purpose of studying modern pollen rain. Furthermore, the coring of Estany Forcat (2539 m) was performed. A 238 cm sequence was obtained from Estany Forcat, probably covering the last 6000 years. Three samples have been sent for 14C dating measurement. Archaeological fieldwork has been based in diagnostical pit digging at two main sites: Basses de Setut (2325 m) and Pleta de les Bacives ( 2530 m). Field prospections have been caried out in Madriu, Perafita and Claror valleys. More than three hundred archaeological structures have been documented. Besides, charcoal mounds have been studied following altitudinal transect with the objective of documenting a higher chronological diversity of these charcoal production structures through the valley. The archaeological structures found in the Madriu- Perafita-Claror valleys are related with pastoral, metallurgical and charcoal production activities. Twenty 14C AMS dating measurements are currently being performed. On the other hand, chronologies obtained during 2005 in excavated structures show an intense pastoral and charcoal exploitation in the Madriu valley from the 14th century onwards. Finally, a roman metallurgical site was also documented.