L'objectiu d'aquest article és mostrar com, tot al llarg de la poesia de Miquel Àngel Riera, s'hi detecta una evident sensibilitat antimetafísica que el dur a lloar la pell, la carn i el cos de les persones concretes, tot defugint qualsevulla vivència platònica o idealista de l'amor. La lectura acurada dels seus poemes permet descobrir, en opinió de l¿autor, Plató i el platonisme occidental com un dels grans responsables del menyspreu de l¿amor carnal, causa indubtable de patiment humà pel fet de no voler reconèixer la dimensió somàtica d¿eros.

Podeu consulta la versió en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/12157 ; i en anglès a: http://hdl.handle.net/2445/12158

Versió de l'article publicat anteriorment a: Homenatge a Miquel Dolç: actes del XII simposi de la Secció Catalana i I de la Secció Balear de la SEEC, Palma, 1 al 4 de febrer de 1996. Palma de Mallorca, Conselleria d'Educació, Cultura i Esports. Govern Balear, 1997. p. 531-547