L'objectiu d'aquest treball és que l'autor derivi en testimoni de la societat a partir d'enquestes i dels seus propis textos, que exemplifiquen situacions diverses. Tot regit per una voluntat que més o menys expressada, dirigeix l'acció dels homes: l'esperança en un món millor que en cap lloc es troba, ni en altres temps. L'autor fent-se ressò d'un humanisme tormentat s'insereix en experiències literàries, que són mirall de l'home coetani. De tota manera mai no oblida els intents que en el passat han portat els homes a imaginar indrets de felicitat. És per això la constant recurrència a les utopies literàries. En contrast amb les enquestes realitzades apel·lant a les diverses ideologies polítiques. Com a conclusió el treball ens aporta la idea que la vida segueix i paral·lela a ella, segueix la vida literària, i totes dues són fonament de la utopia. És a dir, que podem fer nostre, altra vegada, el vell aforisme enigmàtic i totalitzador que ens anuncia que 'el camí s'ha iniciat i el viatge s'ha acabat'.

The objective of this work is that the author derives as a token of the society from surveys and of his own texts, which exemplify diverse situations. Everything governed by a will that more or less expressed, he directs the action of the men: the hope in a better world that in any place does he find, nor in other times. The author making himself impact of a humanism tormentat is inserted in literary experiences, which are a mirror of the contemporary man. At any rate he never forgets the attempts that in the past have led the men to imagining places of happiness. Because of that, the constant recurrence to the literary utopias. In contrast to the surveys carried out appealing to the several political ideologies. As a conclusion the work brings us the idea that the life is parallel, it follows the literary life, and both are a foundation of the utopia.