El present projecte pretén unir-se a tots els projectes impulsats pel programa AGUA, que potencia la creació de nous recursos d’aigua de boca mitjançant tècniques de dessalació. L’objectiu final és un estudi alternatiu del procés de remineralització de tres plantes actualment en construcció, escollint-ne el mètode a utilitzar, modelitzant-ne les principals operacions bàsiques proposant una solució econòmica i viable, i presentant l’avaluació econòmica dels tres casos. No obstant, inicialment es presenta una descripció de les principals operacions associades al procés d’eliminació de sals d’aigües salobres i d’aigua de mar. Es mostra l’estructura comuna de tota planta de dessalació, se’n presenten els diferents tipus, i s’expliquen acuradament tots els mètodes de separació de les sals de l’aigua. Es diferencien, dessalinitzadores de dessalobradores, o mètodes tèrmics o de membrana, imprescindible per a entendre l’estudi final. A continuació es troba una revisió crítica sobre la normativa, estàndards i requeriments que hi ha a Europa i a Espanya sobre els paràmetres químics, físics i sensorials que ha de tenir l’aigua de boca. És un bloc imprescindible per a entendre a què estan subjectes els complexos dissenys d’aquestes instal·lacions de tractament d’aigua. En una darrera part es defineixen els diferents tipus de post-tractament possibles, fent especial atenció als mètodes de remineralització, describint ells fonaments del procés a nivell químic i tecnològic. La part final del projecte és l’estudi de la planta de remineralització de dues dessalobradores, Abrera i Sant Joan d’Espí, i d’una dessalinitzadora, El Prat del Llobregat. Es comença per l’elecció del mètode adequat i s’arriba a la conclusió que serà el de llit de pedra calcària (calcita impura). A continuació, considerant la complexa química d’equilibri, reaccions i cinètica dels carbonats, i alhora tenint com a especificacions obligatòries d’aigua de sortida de la planta els estàndards de la normativa, es modelitza el llit de pedra calcària dels tres casos d’estudi mitjançant l’ aplicació d’un codi numèric, SCHOTT, i el procediment de càlcul proposat per un dels centres de referència europeu en la remineralització com és el Centro Canario del Agua. Un cop definits els paràmetres de disseny dels filtres, es presenta una avaluació econòmica de cada cas, tant de les inversions absolutes com relatives. El projecte presenta les principials conclusions que indiquen que el disseny de cadascun dels filtres és el menys costós possible, que té un alt rendiment, i que alhora compleix totes i cadascuna de les restriccions que la normativa exigeix.