El Projecte Final de Carrera, com tal indica el seu nom, es tracta del treball final d'una carrera universitària. I com a tal, he intentat seguir els objectius marcats per els principis morals que marca la Universitat. Per tant, no es tracta de redactar un programa per portar a la pràctica el control de formigó en la obra, sinó també es tracta fonamentalment, de com s'estructura el nucli del programa, de com i perquè es fa d'una manera i no d'una altra. I sobretot, trobar l'equilibri entre la bellesa i la utilitat. Tots estaríem d'acord que la elegància i la bellesa assoleixen el topall, o les podem valorar més quan es representen en alguna cosa en que no té res d'aplicació. Quan ens enamorem d'algú, no sabem perquè ens està passant, i perquè el motiu de l'enamorament. Tot d'una ho veiem de color de rosa, totes les cosses dolentes les veiem com a bones, i notem papallones en l'estomac. O com d'alguna manera, no saps com explicar-ho en paraules, algun edifici et captiva més qualsevol altra cosa, síndrome d'Stendell. O matèria, o perquè no? un equip de futbol. Dons bé, l'objectiu d'aquest treball es intentar cridar l'atenció del lector perquè intenti entendre sota de cada funció recursiva, de cada algoritme, de cada joc de moviments de punters i de cada tipus de variables, com apareixen en el codi,i quina interpretació poden ferhi. Per tant, si s'intenta extreure conclusions a partir de fer rodar el programa, no es podrà captar el missatge que intento transmetre. Si ja coneixem la norma, no podem extreure res d'un programa que introdueixes informació de la obra, et separa en lots, i més endavant introdueixes resultats i et diu si compleix o no. Tot això es trivial. Per tant el programa compilat no hi té cabuda en el treball com ho voldria. Per mi el codi ja fa de base de la “clausura algebraica” de les idees que intento transmetre. Al principi s'exposa un resum de la norma EHE 08 referent al control de formigó, l'article 86.5. Seguidament exposo la idea de programar en llenguatge C, i els algoritmes més senzills utilitzats al programa, tal com el mètode recursiu. Després, per a cada funció en pseudocodi, exposo l'aroma, la fragància, les idees principals d'elles mateixes. Per motius d'espai no he pogut escriure en aquest apartat com em sentia emocional ment, però ho deixo per al lector aquest exercici optatiu de la fugida a l'imaginari. Tot seguidament, deixo pas als diagrames de flux de cada funció. I per acabar, si em permeteu, el codi font, l'ADN del treball. Ja que si només incloc el programa compilat en CD, sense el codi, el treball seria com un jardí sense flors.