L’objectiu del present estudi es el de determinar si l’addició de fibres de polipropilè millora el comportament del formigó d’altes prestacions al foc. Entenent que un dels principals problemes del formigó d’alta resistència amb el foc es el fenomen de spalling, que es el trencament del formigó d’una manera violenta al no poder evacuar el vapor d’aigua de l’interior de la massa, al ser aquest formigó molt poc porós. Les fibres al fondre’s amb la temperatura crearien uns canals per on podrien sortir aquest vapors disminuint així la pressió i per tant impedint aquest fenomen. La qüestió es saber que si es creen aquestes porositats la resistència del formigó també es veurà afectada. La metodologia emparada ha estat l’experimentació amb unes petites provetes de formigó de diferents relacions aigua/ciment amb dos tipus de percentatge de fibres, una proporció normal i una altra que es el doble d’aquest percentatge. Aquestes provetes, unes 260, han estat escalfades a diferents temperatures i després assajades a compressió (en fred) amb una premsa, obtenint així els valors de les seves resistències. També s’han dut a terme altres assajos, com el de porositat per determinar la quantitat de porós que tenen les diferents tipologies de formigó i quina es la seva evolució amb el increment de temperatura. De conductivitat tèrmica per determinar les seves propietats tèrmiques i assaig directe amb flama per comprovar la reacció del formigó a un increment molt brusc de la temperatura. Aquests resultats s’han traduït en unes taules i gràfics on es posen de manifest les caigudes de resistència del formigó amb la temperatura,i la poca relació que tenen amb les fibres de polipropilè, no així les seves capacitats tèrmiques que milloren considerablement i el seu excel·lent comportament a l’assaig de flama directe, impedint el spalling.