The filmmaker Agnès Varda (Brussels, 1928) began creating images as a photographer in the 1950s. Despite abandoning the profession, photography has often been present in her cinema as a reference point and inspiration, but also to reflect on the image itself and consider its testimonial value, its autonomy, its capacity to evoke, and the subjectivity with which an image is created and seen. With regards to her new film, ‘Visages, Villages’ (2017), which she made in conjunction with photographer JR, particular attention is awarded to two films by Varda, ‘Une chante, l’autre pas’ (1976) and ‘Ulysse’ (1982), in which photography plays both a dramatic and meta-linguistic role. In the former, a fulllength fictional film, there is a confrontation between two subjectivities: that of a photographer and that of his occasional model. In the latter, a short documentary film, a photograph taken by Varda twenty-eight years earlier is observed by the same filmmaker and by the two people she portrayed on a stony beach in Normandy: with the passage of time, what is remembered or wished to be remembered about the moment that photograph was taken? What is suggested aside from its real point of reference? Is an image only simply an image? Also referenced is a television project by Varda, ‘Une minute pour une image’ (1982), in which she granted a variety of people one minute to comment on a photograph

La cineasta Agnès Varda (Brussel·les,1928) va començar creant imatges com a fotògrafa als anys cinquanta del segle passat. Tot i abandonar-la com a pràctica professional, la fotografia es fa sovint present al seu cinema com a referent i inspiració, però també per reflexionar-hi sobre les imatges i així, doncs, considerar el seu valor testimonial, la seva autonomia, la seva capacitat evocativa, la subjectivitat amb les quals es realitzen i es miren. Partint de la seva nova pel·lícula, ‘Visages, Villages’ (2017), que ha creat conjuntament amb el fotògraf JR, es fa particular atenció a dos films de Varda, ‘Une chante, l’autre pas’ (1976) i ‘Ulysse’ (1982), en què la fotografia dóna joc a nivell dramàtic i meta-lingüístic. Al primer, un llargmetratge de ficció, hi ha una confrontació entre dues subjectivitats: la d’un fotògraf i la d’una seva model ocasional. Al segon, un migmetratge documental, una fotografia realitzada per Varda vint-i-vuit anys abans és observada per la mateixa cineasta i per les dues persones que va retratar-hi en una platja pedregosa de la Normandia: passat el temps, què recorden o volen recordar del moment en què va ferse aquesta fotografia? Què suggereix a banda del seu referent real? Una imatge és just i només que una imatge? També es fa referència a un projecte televisiu de Varda, ‘Une minute pour une image’ (1982), en què va concedir a una diversitat de persones un minut perquè comentessin una fotografia