Arran de la signatura del conveni 2002-2005 entre Televisió de Catalunya i les associacions de productors PAC i BA per al creixement de la producció de telefilms, la indústria audiovisual catalana ha encetat el camí d’un procés de canvi. El seu resultat es tradueix no només en una nova política de la producció audiovisual, que esdevé més expansiva i amb un grau de participació i responsabilitat més elevat, sinó també en unes modificacions substancials en les característiques dels propis productes. Els telefilms resultants són ara fruit d’un mercat més diversificat, que es nodreix de diferents fonts financeres i creatives i que aporta una frescor i una varietat que no han passat desapercebudes per als espectadors catalans. El present article vol ser una breu anàlisi de com aquests canvis en les polítiques de producció han condicionat el resultat final d’alguns d’aquests telefilms.