Els efectes de les tecnologies digitals i Internet en el sistema de mitjans de comunicació social plantegen un canvi de perspectiva en la consideració de la història del periodisme, que es trobaria al final d’un cicle evolutiu. Al cap de quatre segles, la premsa i el periodisme han estat substituïts en el seu paper de motors de la indústria de la comunicació, davant l’hegemonia creixent de l’audiovisual, els llocs web i les xarxes socials, de manera que els investigadors han d’afrontar una nova dimensió del temps històric que afecta el passat més immediat. Aquest article proposa alguns aspectes a tenir en compte des de la perspectiva de la crisi del periodisme, de la naturalesa dels mitjans i del cicle particular del periodisme català.

The effects of digital technologies and the Internet on the social communication media pose a new way of looking at the history of journalism, which is now at the end of an evolutionary era. After a period of four centuries, the press and journalism have been replaced in their role as drivers of the communications industry by the increasingly dominant audiovisual media, websites and social networks. Consequently, researchers are faced with a new dimension of historical time that affects our most recent past. This study brings up some aspects to be considered in connection with the journalism crisis, the nature of the media and the specific period in which Catalan journalism is now found.