Es tracta d’una tesi, dirigida pel professor Josep Maria Casasús, que es pot situar en l’àmbit de la història del periodisme. L’objecte és el setmanari Mirador, que es va publicar a Barcelona entre 1929 i 1937, en dues etapes. La més coneguda dura de gener de 1929 a agost de 1936. A la segona, la revista, com tantes altres publicacions de l’època, va ser requisada per les forces polítiques que havien aconseguit el control de la situació en aquell moment, en aquest cas el PSUC. De fet, no es pot parlar d’una requisa física, ja que Mirador no tenia infraestructures —locals o impremta—, sinó que va ser una confiscació de la capçalera, que va continuar apareixent fins al juny de 1937, quan va desaparèixer definitivament.