Els ponts han constituït, des de la seva concepció, un element indispensable a l’hora de cobrir les necessitats de l’home en quant a l’extensió de les connexions entre civilitzacions. L’evolució d’aquests ha anat de la mà del progrés científic, fins al punt d’arribar avui dia a conceptes estructurals, mètodes constructius i materials avançats que mai haguessin pogut imaginar els nostres avantpassats. La modificació d’aquests al llarg del temps ha estat condicionada pels constants canvis socials que ha patit la societat, així com el desgast que provoca el pas del temps en ells. Canviar els pas de cavalls sobre ells per automòbils, deixar de construir amb pedra per deixar pas al formigó, que les condicions atmosfèriques corroeixin l’armat de les bigues, etc. són accions que modifiquen de manera significativa l’estat dels ponts. Tot això comporta modificar els ponts existents per donar resposta a moltes necessitats: reparar danys, augmentar capacitat estructural, ampliar capacitat de via, etc. És aquesta última la necessitat que planteja aquesta tesina i el que pretenem és donar-li resposta en un tipus de pont concret: els ponts de carreteres de bigues doble T i d’un sol tram. Per resumir, volem respondre la següent pregunta: “Es pot aprofitar un pont existent, el qual ha sigut dimensionat en una època, amb condicions i normatives de dimensionament concretes, ampliant transversalment el seu tauler per donar una major capacitat de via?”. Conseqüentment, donarem resposta a la incertesa de si per ampliar el pont en concret fa falta reforçar la part existent del mateix. Per fer-ho, predimensionarem 9 casos concrets de ponts de bigues que presenten diverses geometries basant-nos en configuracions existents de ponts, compararem les accions de les normatives aplicables en els ponts executats anys enrere (IAP-72) i l’actual (IAP-11), modelitzarem els casos descrits amb el software SAP2000 i, finalment, analitzarem els esforços que es produeixen en tots aquests per poder comparar i trobar conclusions de pes. L’objectiu final serà, doncs, donar una idea prou robusta de què és el que cal tenir en compte a l’hora d’ampliar transversalment un pont de bigues, ja siguin paràmetres geomètrics com esforços que es generin sobre aquests. D’aquesta manera, actuarem com enginyers que avancin en coneixement i redueixin les incerteses.

The bridges have constituted, from their conception, an indispensable element when it comes to meeting the needs of humanity as regards the extension of the connections between civilizations. The evolution of these has gone hand in hand with scientific progress, to the point of reaching today structural concepts, constructive methods and advanced materials that our ancestors could never have imagined. The modification of these over time has been conditioned by the constant social changes that society has suffered, as well as the wear and tear caused by the passage of time in them. Change the horses' step on them by cars, stop building with stone to make way for concrete, atmospheric conditions corrode the reinforcement of the beams, etc. They are actions that significantly modify the state of the bridges. All this involves modifying existing bridges to respond to many needs: repair damage, increase structural capacity, expand track capacity, etc. It is this last one the necessity that raises this thesis and what we intend is to give answer in a type of concrete bridge: the bridges of roads of double beams T and of a single vain. To summarize, we would like to answer the following question: "Can an existing bridge be used, which has been dimensioned at a time, with specific dimensioning conditions and regulations, extending its board transversally to give greater capacity to travel?”. Consequently, we will respond to the uncertainty of whether to extend the bridge in concrete, it is necessary to reinforce the existing part of it. To do this, we will predict 9 concrete cases of beam bridges that present different geometries based on existing configurations of bridges, compare the actions of the applicable regulations in the bridges executed years ago (IAP-72) and the current (IAP -11), we will model the cases described with the SAP2000 software and, finally, we will analyse the efforts that are produced in all these to be able to compare and find weight conclusions. The final objective will be, then, to give a robust enough idea of what must be taken into account when transversely extending a beam bridge, whether geometrical parameters or efforts that are generated over them. In this way, we will act as engineers who advance knowledge and reduce uncertainties.