L'autor reinvindica la validesa i la importància de l'antropologia filosòfica en el ventall de les antropologies contemporànies. De fet, constata que l'antropologia ha caigut en el parany de desligitimar aquell estudi que cerca el sentit de l'home en la seva globalitat, és a dir, més enllà de les seves dimensions parcials i de les seves múltiples concrecions socioculturals. Amb el recurs al mètode empíric que esquiva tot allò que no és mesurable i quantificable, i amb l'excusa de la postmodernitat que invoca la definitiva crisi filosòfica en la recerca del sentit, l'antropologia acaba no donant raó d'allò que més preocupa l'home, les grans qüestions sobre la seva vida i la seva mort, sobre el seu ésser i el seu constant esdevenir. I allò que de fet preocupa l'home, sovint de manera angoixant, és el que preocupa i ocupa l'antropologia filosòfica. La seva aportació en el marc ample de les antropologies es mostra així d'insubstituïble.