Els fluxos migratoris catalans del final del segle XIX i l'inici del XX s'han identificat amb Amèrica Llatina. Aquesta visió, lògica atesa la magnitud del fenomen, ha portat a ignorar algunes realitats menys importants quantitativament, però molt significatives en termes qualitatius. Una d'elles és la presència de catalans al centre d'Europa, principalment a Alemanya i a Suïssa, vinculats a la comercialització de vi. L'Anoia també va contribuir a aquest flux migratori. En va ser un exemple el capelladí Josep Poch i Teixé, que va viure a Alemanya i Àustria dedicat a aquesta activitat. Aquest article té com objectiu descobrir aquest personatge en el seu context i recuperar per al comú coneixement aquest corrent migratori.