La idea que l'art modern i contemporani beu de les imatges i els repertoris d'èpoques passades és una obvietat. Hieronymus Bosch i Joan Ponç són dos artistes llunyans temporalment però molt propers pel que fa a la producció artística. Bosch, conegut mundialment pels seus personatges escandalosos i les seves escenes irreverents, ha passat a ser considerat un dels genis de la història de l'art. En canvi, Joan Ponç, de qui ens separen no més de quaranta anys, és un dels principals artistes catalans de la segona meitat del segle XX. Les connexions entre els dos creadors són evidents quan es contraposen les seves obres: comparteixen una imaginació desbordant i una consciència torturada per la seva condició humana, i fan del seu propi interior l'interior de l'home la base per a la seva pintura, que els permet conferir d'aquesta manera el geni que comparteixen. La iconografia amb què treballen, els símbols i els temes són d'una coincidència eloqüent, i són sorprenents les connexions entre dos genis que van viure en societats i moments històrics tan diferents. L'univers bosquià i l'univers poncià es fonen i s'entrellacen. Es tracta d'esferes artístiques d'un mateix indret, fruit de dos creadors que van saber fer de l'interior personal i els conflictes de l'home la base per a la seva pintura.