A començaments del segle XVI, en una època en la qual la diòcesi de Toledo era l’entitat eclesiàstica més important d’Espanya, el Cardenal Cisneros ordenà imprimir una sèrie de llibres. Aquestes eren les primeres fonts que involucraven les melodies toledanes en el ritu francoromà, i foren editades amb l’objectiu d’esdevenir un model per a totes les esglésies subordinades a aquesta diòcesi, tot i que probablement la seva transcendència traspassà aquests límits. Aquests impresos, entre els quals trobem l’Intonarium Toletanum, van esdevenir una font de referència per a molts compositors espanyols de l’època. A partir de la hipòtesi que probablement Antonio de Cabezón, músic al servei de la cort espanyola, va arribar a conèixer aquestes melodies, el nostre propòsit és establir, mitjançant l’anàlisi sistemàtica de l’Intonarium Toletanum i els himnes continguts en les Obras de música para tecla, arpa y vihuela, si Cabezón va poder basar-se en les melodies de l’Intonarium Toletanum per a la composició dels seus himnes.

A comienzos del siglo XVI, en una época en la cual la diócesis de Toledo era la entidad eclesiástica más importante de España, el Cardenal Cisneros ordenó imprimir una serie de libros. Estas eran las primeras fuentes impresas que involucraban las melodías toledanas en el rito romano-franco, y fueron editadas con el objetivo de ser un modelo para todas las iglesias subordinadas a esta diócesis, aunque probablemente su trascendencia traspasó estos límites. Estos impresos, entre los cuales encontramos el Intonarium Toletanum, acabaron siendo una fuente de referencia para muchos compositores españoles de la época. A partir de la hipótesis de que probablemente Antonio de Cabezón, músico al servicio de la corte española, llegó a conocer estas melodías, nuestro objetivo es establecer, mediante el análisis sistemático del Intonarium Toletanum y los himnos contenidos en las Obras de música para tecla, arpa y vihuela, si Cabezón pudo basarse en las melodías del Intonarium Toletanum para la composición de sus himnos.

In the early sixteenth century, at a time when the Diocese of Toledo was the most important ecclesiastical entity of Spain, Cardinal Cisneros ordered to print a series of books. These were the first printed sources involving the Toledan melodies in the Franco-Roman rite, and were edited in order to be a model for all churches subordinate to this diocese, although probably its importance went beyond these limits. These sources, among which there is Intonarium Toletanum, ended up being a source of reference for many Spanish composers of the time. From the hypothesis that probably Antonio de Cabezón, musician at the service of the Spanish court, came to know these melodies, our aim is to establish, through a systematic analysis of Intonarium Toletanum and the hymns contained in the Obras de música para tecla, arpa y vihuela, if Cabezón could be based on the melodies of Intonarium Toletanum for composing his hymns.