Long shelf life tomato landraces are widely used in the Mediterranean area, especially in Italy with "Da Serbo" tomato, Catalonia with "Penjar" tomato and in the Balearic Islands with "Ramallet" tomato. This varieties have a mutation in the NAC.NOR gene (alcobaça, non-ripening) which gives them a postharvest of over 6 months. Popular beliefs indicate that the conservation and quality of these varieties is bettered under water stress. The objective of this project is to describe the evolution of the quality of the different traditional LSL European landraces and evaluate the effect of water stress on postharvest behavior. The study was conducted with 27 traditional varieties and 2 modern varieties, cultivated under 2 different hydric regimes (deficient and normal irrigation). Of each treatment, the loss of weight was monthly measured. At 0, 3 and 6 months, the firmness of the fruit was measured with a Durofel Agrosta, the color was measured with a colorimeter Konica Minolta CR-400 and a chemical analysis was done to quantify the total soluble solid, pH, titratable acidity and dry weight. The data was analyzed with ANOVA, PCA and Pearson correlations using the software SPSS. The results showed that deficient irrigation increases the quality of the fruits of the varieties studied, having at the time of harvest, higher values of total soluble solid, dry weight and titratable acidity. The negative effect of water stress was seen in a significative reduction of the fruits firmness. The comparison between traditional varieties (origins) showed that there were significative differences for many variables, meaning that each variety has a different physicochemical profile. The analysis of the evolution of each parameter during postharvest revealed that the biggest loss of weight and reduction of firmness was during the first month of the postharvest. At the same time, the fruits tended to lose their red coloration (reduction of parameter a*) and increased significantly their yellow coloration (incrementation of parameter b*) during postharvest. Regarding the composition of the fruit, a decrease in the acidity value and the dry matter during the whole period studied was observed. The total soluble solids content tended to increase (normal irrigation) or not change (deficit irrigation) during the first 3 months postharvest, and then decreased in both treatments. Finally, the principal component analysis allowed to identify genotypes with very high values of soluble solids and dry matter, as well as the parameters with greater capacity to discriminate between postharvest time.

Les varietats tradicionals de tipus llarga vida (long shelf life) són molt emprades a la conca mediterrània (principalment a Itàlia amb el tomàquet Da Serbo, Catalunya amb el tomàquet de Penjar i Balears amb el tomàquet de Ramallet). Aquestes varietats presenten una mutació en el gen NAC.NOR (alcobaça, non ripening) que els hi confereix una postcollita superior als 6 mesos. El saber popular indica que la conservació i la qualitat d'aquestes varietats és millorada en condicions d'estrès hídric. L'objectiu d'aquest treball és descriure l'evolució de la qualitat de les diferents varietats tradicionals LSL europees i avaluar l'efecte de l'estrès hídric sobre el comportament postcollita. S'ha realitzat un estudi amb 27 varietats tradicionals i 2 varietats modernes, cultivades en 2 règims hídrics (reg deficitari, reg normal). De cada tractament s'ha estudiat la pèrdua de pes mensual. Als 0, 3 i 6 mesos s'ha estudiat la fermesa dels fruits mitjançant un Durofel Agrosta, el color mitjançant un colorímetre Konica Minolta CR400 i s'ha realitzat anàlisi química per quantificar els paràmetres sòlids solubles totals, pH, acidesa valorable i matèria seca. Les dades han estat analitzades mitjançant els procediments de l'ANOVA, PCA i correlacions de Pearson mitjançant el programa estadístic SPSS. Els resultats mostren que el reg deficitari provoca una millora de la qualitat dels fruits de les varietats estudiades, incrementant en el moment de la collita el nivell de sòlids solubles, matèria seca i acidesa valorable. L'efecte negatiu de l'estrès hídric és una reducció significativa de la fermesa del fruit. La comparació entre varietats tradicionals (orígens) senyala que existeixen diferències significatives per un gran número de variables, cada varietat presentant un perfil fisico-químic diferent. L'anàlisi de l'evolució dels paràmetres durant la postcollita revela que la major pèrdua de pes i reducció de la fermesa es produeix durant el primer mes de postcollita. Alhora els fruits tendeixen a perdre coloració vermella (reducció del paràmetre a*) i incrementen significativament el color groc durant la postcollita (paràmetre b*). Respecte a la composició del fruit, s'observa una disminució de l'acidesa valorable i de la matèria seca durant tot el període estudiat. El contingut en sòlids solubles totals tendeix a augmentar (reg normal) o no canviar (reg deficitari) durant els primers 3 mesos de postcollita, per després disminuir en ambdós tractaments. Finalment, l'anàlisi de components principals ha permès identificar genotips amb valors molt elevats de sòlids solubles i matèria seca, així com els paràmetres amb major capacitat per discriminar entre temps de postcollita.

Las variedades tradicionales de tipo larga vida (long shelf life) son muy utilizadas en la cuenca mediterránea (principalmente en Italia con el tomate Da Serbo, Cataluña con el de tomate de Colgar i Baleares con el tomate de Ramallet). Estas variedades presentan una mutación en el gen NAC.NOR (alcobaça, non ripening) que les confiere una poscosecha superior a los 6 meses. El saber popular indica que la conservación y la calidad de estas variedades es mejorada en condiciones de estrés hídrico. El objetivo de este trabajo es describir la evolución de la calidad de las diferentes variedades tradicionales LSL europeas y evaluar el efecto del estrés hídrico sobre el comportamiento poscosecha. Se ha realizado un estudio con 27 variedades tradicionales y 2 variedades modernas, cultivadas en 2 regímenes hídricos (riego deficitario, riego normal). De cada tratamiento se ha estudiado la pérdida de peso mensual. A los 0, 3 i 6 meses se ha estudiado la firmeza de los frutos mediante un Durofel Agrosta, el color mediante un colorímetro Konica Minolta CR400 y se ha realizado análisis químico para cuantificar los parámetros sólidos solubles totales, pH, acidez valorable y materia seca. Los datos han estado analizados mediante los procedimientos de la ANOVA, PCA y correlaciones de Pearson mediante el programa estadístico SPSS. Los resultados muestran que el riego deficitario provoca una mejora de la calidad de los frutos de las variedades estudiadas, incrementando en el momento de la cosecha el nivel de sólidos solubles, materia seca i acidez valorable. El efecto negativo del estrés hídrico es una reducción significativa de la firmeza del fruto. La comparación entre variedades tradicionales (orígenes) señala que existen diferencias significativas para un gran número de variables, cada variedad presentando un perfil físico-químico diferente. El análisis de la evolución de los parámetros durante la poscosecha revela que la mayor pérdida de peso i reducción de la firmeza se produce durante el primer mes de poscosecha. Al mismo tiempo los frutos tienden a perder coloración roja (reducción del parámetro a*) e incrementan significativamente el color amarillo durante la poscosecha (parámetro b*). Respecto a la composición del fruto, se observa una disminución de la acidez valorable y de la materia seca durante el periodo estudiado. El contenido en sólidos solubles totales tiende a aumentar (riego normal) o no cambiar (riego deficitario) durante los primeros 3 meses de poscosecha, para después disminuir en ambos tratamientos. Finalmente, el análisis de componentes principales ha permitido identificar genotipos con valores muy elevados de sólidos solubles i materia seca, así como los parámetros con mayor capacidad para discriminar entre tiempos de poscosecha.