A dia d’avui, la societat busca amb més afany alternatives a la medicina convencional, busca l’alternativa a un tractament agressiu, auster i moltes vegades rudimentari. Per aquest motiu, la ciència dels polímers biodegradables avança diligentment en aquest sentit. En aquest projecte, el que es pretén és utilitzar la hidroxiapatita, un conegut material ceràmic, que conforma la majoria dels ossos del nostres esquelet, com a portador d’un antibiòtic d’ampli espectre tan conegut com el cloramfenicol. A més, com a vehicle per a emmagatzemar la hidroxiapatita carregada amb el cloramfenicol s’han fet servir un dels polímers més biocompatibles del mercat com és el PLA o poli (àcid làctic). Així doncs, per obtenir tal barreja en una estructura sòlida, en aquest projecte es presenta la tècnica de l’electrospinnig o electrofilat, una tècnica innovadora per a crear fibres de mida micro o nanomètrica mitjançant una font de corrent d’alt voltatge, una velocitat de flux i una distància optimitzades. Finalment, per a caracteritzar les fibres i els cristalls obtinguts s’han realitzat un seguit de proves com la microscòpia electrònica de rastreig, la microscòpia òptica, l’espectrofotometria per absorció d’infraroig, l’anàlisi termogravimètric, entre d’altres.