The European Honey bees (Apis mellifera) are to a large extent responsible for the pollination of a large number of the flora of the earth. In commercial orchards, bees are used to increase pollination in apple and pear trees, among others, to increase the final yield of the crop. During pollination, bees are exposed to the phytosanitary products used in the production process of the fruit trees, which can also be ingested through their residues present in pollen and nectar, both products consume the bees. Currently, the focus is on neonicotinoid insecticides, some of which are considered toxic to bees and, in addition, may play a key role in the disorientation of the bees when they have to return to the hive. Among the insecticides used in the IPM in apple around bloom, are the following neonicotinoids: Imidacloprid, Acetamiprid and Tiacloprid as well as the insecticide of the amine group, Flonicamide. In this study, the residues of these insecticides are analyzed in depth on bees, pollen and nectar from different Integrated Production Management (IPM) orchards as well as from an experimental one. In this context, a study was carried out in four different orchards (three of IPM and a rustic one that acted as a control). The study was divided into three main objectives: first, to determine the residues of neonicotinoid insecticides and Flonicamide in: a) the pollen and nectar of an experimental orchard treated before bloom with the products already mentioned; B) in the adventitious plants that live in the streets of the plot, when the same products are applied on the fruit trees just after bloom; C) the residue remaining in the tree one year after the products were sprayed and d) the residues that remain in a plot treated before bloom but that was completely closed under mesh. The residue studies were carried out accordingly to the flowering stage (10, 50 and 80%). The second objective was to determine insecticide residues on bees and on pollen collected by pollen-traps installed at the entrance of the hives placed in three IPM commercial orchards and in a control one. The last and third objective was to determine the pecorea by means of automatic counters of bees provided by the ApiLink Company and installed in the experimental plot and in the control orchard. The residues levels of the first and second objectives were analyzed in the laboratories of the Department of the Environment of INIA, in Madrid. The oral DL50 established by the EFSA for each insecticide as well as the consumption of pollen and nectar of bees were used to interpret the results of the residues obtained. ANOVA tests were also performed using the statistical software SPSS ©. The results showed that the residues of the products studied did not exceed DL50 when applied in pre-bloom; and, when applied in post-bloom, only the Imidacloprid exceeded DL50. Pollen and nectar in the different stages of flowering, in general, only exceeds the DL50 for Imidacloprid, being the most toxic of the four. In the analysis of the samples from the return of the previous year, only residues of the Flonicamide insecticide were detected. When Imidacloprid was applied in pre-bloom in an apple enclosed under mesh forcing bees to feed on pollen and apple nectar, the residues found in bees exceed DL50. The residues observed in the bees coming from the IPM orchards did not exceed DL50, but in the pollen from the pollen-traps of the same orchards, the insecticide content for Imidacloprid was higher than the DL50. Regarding the "pecorea" study the results only allowed to determine that in the IPM orchards there was a further loss of bees than in the control orchard, but in all of them there were loss of bees.

Les abelles mel·líferes (Apis mellifera) són, en gran mesura, les responsables de la pol·linització d'un gran nombre de la flora terrestre. En explotacions agrícoles s'utilitzen les abelles per augmentar la pol·linització com ara de les pomeres i pereres, entre d'altres, per tal d'augmentar el rendiment final del cultiu. Durant la pol·linització, les abelles estan exposades als productes fitosanitaris utilitzats en el procés productiu dels fruiters, els que, a més, poden ser ingerits a través dels seus residus presents en el pol·len i nèctar, tots dos productes son consumits per les abelles. Per això, entre altres factors, l'ús a gran escala d'insecticides i fungicides estan contribuint a disminuir les poblacions d'abelles. Actualment, els focus d'atenció se centra en els insecticides neonicotinoides, alguns dels quals es consideren tòxics per abelles i, a més, poden tenir un paper fonamental en la desorientació de l'abella al retornar al rusc. Entre els insecticides utilitzats en pomera en Producció Integrada al voltant de la floració es troben els següents neonicotinoides: Imidacloprid, Acetamiprid i Tiacloprid així com l'insecticida del grup amino, la Flonicamida. En aquest context es va realitzar un estudi en quatre finques diferents (tres finques de PI i una finca rústica que va actuar com a control). L'estudi va estar separat en 3 grans objectius: el primer, determinar els residus dels insecticides neonicotinoides i de la flonicamida en: a) el pol·len i el nèctar d'una finca experimental tractada amb els productes abans de floració; b) en les herbes adventícies que viuen als carrers de la parcel·la, aplicant els mateixos productes sobre els arbres fruiters un cop finalitzada la floració; c) el residu romanent en l'arbre un any després de l'aplicació dels productes i d) els residus que queden en una parcel·la tractada en prefloració però que està tancada sota malles. Els estudis de residus es van dur a terme segons l'estadi de floració (10, 50 i 80%). El segon objectiu es va establir per a determinar els residus d'insecticides en tres finques de PI tant sobre les abelles com en el pol·len que col·lecten aquestes per mitjà de caça-pol·len instal·lats a l'entrada dels rucs. L'últim i tercer objectiu pretén determinar la pecorea per mitjà d'uns comptadors automàtics d'abelles proporcionats per l'empresa ApiLink i instal·lats en una parcel·la experimental i en una finca control. Els nivells de residus dels objectius primer i segon es van analitzar als laboratoris del Departament de Medi Ambient de l'INIA, a Madrid. Es va utilitzar la DL50 oral establerta per la EFSA per a cada insecticida així com el consum de pol·len i nèctar de les abelles per a interpretar els resultats de residus obtinguts. Els resultats van mostrar que els residus dels productes estudiats aplicats en prefloració no superen la DL50, en canvi quan s'apliquen en postfloració únicament l'insecticida Imidacloprid va superar la DL50. En el pol·len i el nèctar en els diferents estadis de floració, la DL50 només és superada per l'Imidacloprid, sent aquest el més tòxic dels quatre insecticides utilitzats. En les mostres provinents del retorn de l'any anterior, únicament es detecta retorn de l'insecticida Flonicamida que pertany al grup amino. En una parcel·la amb tancament de malles es força les abelles a alimentar-se únicament del pol·len i el nèctar d'aquesta parcel·la, s'observa que quan s'aplica Imidacloprid en prefloració en aquesta parcel·la els residus detectats superen la DL50. El residus observats en les abelles dels diferents productes aplicats en l'estudi de les finques de PI no superen la DL50, però en el pol·len provinent dels caça-pol·len en les mateixes finques es detecten nivells d'insecticida superiors a la DL50. Pel que fa a la pecorea, els resultats obtinguts només ens permeten determinar que en les finques de PI es detecten més p

Las abejas melíferas (Apis mellifera) son, en gran medida, las responsables de la polinización de un gran número de flora terrestre. En las explotaciones agrícolas se usan las abejas con el fin de aumentar la polinización en los manzanos y perales, entre otros, para aumentar el rendimiento final del cultivo. Durante la polinización, las abejas están expuestas a los productos fitosanitarios utilizados en el proceso productivo de los frutales, los que, además, pueden ser ingeridos a través de sus residuos presentes en el polen y néctar, ambos productos consumidos por las abejas. Actualmente, el foco de atención se centra en los insecticidas neonicotinoides, algunos de los cuales se consideran tóxicos para abejas y, además, pueden tener un papel fundamental en la desorientación de la abeja al retornar a la colmena. Entre los insecticidas utilizados en manzano en Producción Integrada (PI) alrededor de la floración se encuentran los siguientes neonicotinoides: Imidacloprid, Acetamiprid y Tiacloprid así como el insecticida del grupo amino, la Flonicamida. En este contexto se realizó un estudio en cuatro fincas diferentes. El estudio estuvo separado en 3 grandes objetivos: el primero, determinar los residuos de los insecticidas neonicotinoides y de la Flonicamida en: a) el polen y el néctar de una finca experimental tratada con los productos antes de floración; b) en las hierbas adventicias que viven en las calles de la parcela, aplicando los mismos productos sobre los árboles frutales una vez finalizada la floración; c) el residuo remanente en el árbol un año después de la aplicación de los productos y d) los residuos que quedan en una parcela tratada en prefloración pero que está cerrada bajo mallas. Los estudios de residuos se llevaron a cabo según el estadio de floración (10, 50 y 80%). El segundo objetivo se estableció para determinar los residuos de insecticidas en tres fincas de PI tanto sobre las abejas como en el polen que colectan éstas por medio de caza-polen instalados a la entrada de los panales. El último y tercer objetivo pretende determinar la pecorea por medio de unos contadores automáticos de abejas proporcionados por la empresa ApiLink e instalados en una parcela experimental y en una finca control. Los niveles de residuos de los objetivos primero y segundo se analizaron en los laboratorios del Departamento de Medio Ambiente del INIA, en Madrid. Se utilizó la DL50 oral establecida por la EFSA para cada insecticida así como el consumo de polen y néctar de las abejas para interpretar los resultados de residuos obtenidos. Los resultados mostraron que en los residuos de los productos estudiados aplicados en prefloración no superan la DL50, en cambio cuando se aplican en posfloración únicamente el insecticida Imidacloprid supera la DL50. En el polen y el néctar en los diferentes estadios de floración, la DL50 solo es superada por el Imidacloprid, siendo éste el más toxico de los cuatro insecticidas utilizados. En las muestras provenientes del retorno del año anterior, únicamente se detecta retorno del insecticida Flonicamida perteneciente al grupo amino. En una parcela con cerramiento de mallas donde las abejas se ven forzadas a alimentarse únicamente del polen y el néctar de esta parcela, se observa que aplicando Imidacloprid en prefloración en esta parcela los residuos detectados superan la DL50. Los residuos observados en las abejas de los diferentes productos aplicados en el estudio de las fincas de PI no superan la DL50, pero en el polen proveniente de los caza-polen en las mismas fincas se detectan niveles de insecticida superiores a la DL50. En cuanto a la pecorea, los resultados obtenidos solo nos permiten determinar que en las fincas de PI se detectan más pérdidas de abejas que en la finca control, pero en las dos fincas estudiadas hay pérdida de abejas.

_