Col brotonera is a traditional variety of cabbage that has organoleptic characteristics highly appreciated among consumers and is typical of the Garraf region. This cabbage produces two different edible structures which develop in the leaves armpits at different moments of their vegetative cycle: the first one consists of tender stems with leaves that has given rise to the name of col brotonera. Later, shortly before flowering, the espigalls appear, which are immature inflorescences. In the last twentieth century decade it suffered a major recess among its consumers. On the verge of disappearing, a group of farmers and local entities try to avoid the loss of col brotonera, struggling in order to re-popularize this native variety. It is in this context that the Fundació Miquel Agustí (FMA), which is specialized in the conservation and improvement of the traditional varieties, started a project of recovery and economic dynamization of this variety crop, along with the Diputación de Barcelona. The aim of the foundation is to achieve a morphological idiotype of the variety, mainly set by farmers, trying to maintain its organoleptic properties intact in order to satisfy consumers as well. With this purpose, the FMA began collecting seeds of col brotonera. After three years of gradual improvement due to the low prevailing variability and the selection pressure, results are beginning to be obtained, bringing them closer to the desired idiotype. The goal of this work is to evaluate the improvement process that has been carried out on the col brotonera. By means of an agromorphological characterization, the following objectives are sought: (1) To determine the agronomic's profile of the espigalls populations obtained during the second improvement cicle, (2) to determine the suitable plants to be part of the parental population of the next generation of the improvement program. A modeling process is intended to meet the following objectives: (3) getting the characters that enable to extend the characterization carried out and (4) to establish the most appropriate methodology. In order to carry out the agromorphological characterization, the distinctive characters that have been used with all the individuals have been the following: puffed and cropped shape leaves, growth speed and productivity. Furthermore, from each genotype two subjects have been chosen, obtaining their broton's weight, length, major diameter and smaller diameter. For the modeling, several parameters have been obtained that enable to characterize its growth kinetics. The characterization of the populations revealed that the size and weight of the brotons had increased compared to other years, whereas in the case of the espigalls had decreased. The evaluation of the F2 enabled to conclude that, although there was still a high interpopulation and intrapopulation variability, a genotype had stood out significantly. The Baranyi and Roberts model obtained more accurate results than the bilinear model. Out of 743 plants, 13 were selected, and moved to an isolated field to produce the F3 enabling to continue with the improvement process.

La col brotonera és una varietat de col que posseeix unes característiques organolèptiques molt apreciades entre els consumidors i és característica de la comarca del Garraf. Aquesta col produeix dues estructures comestibles diferents que es desenvolupen a les axil·les de les fulles en moments diferents del seu cicle vegetatiu: la primera consisteix en uns talls tendres amb fulles que l'hi ha propiciat el nom de col de brotó i més tard, poc abans de la floració, apareixen els espigalls que són inflorescències immadures. A l'última dècada del segle XX va sofrir un recés important entre els seus consumidors. Ja a punt de desaparèixer, un grup d'agricultors i d'entitats locals pretén evitar la pèrdua de la col brotonera tot intentant tornar a popularitzar aquesta varietat autòctona. És en aquest context en el que fa la seva aparició la Fundació Miguel Agustí (FMA) especialitzada en la conservació i millora de les varietats tradicionals, duent a terme un projecte de recuperació i dinamització econòmica del cultiu d'aquesta varietat juntament amb la Diputación de Barcelona. L'objectiu de la fundació és obtenir un idiotip morfològic de la varietat, fixat pels agricultors principalment, intentant, però, mantenir les propietats organolèptiques intactes per satisfer als consumidors també. Amb aquest propòsit, la FMA va començar a col·lectar llavors de col brotonera. Després de tres anys de gradual millora degut a la Baixa variabilitat imperant i a la pressió de selecció, comencen a obtenir-se resultats que els apropen a l'idiotip desitjat. L'objectiu d'aquest treball és avaluar el procés de millora que s'ha dut a terme sobre la col brotonera. Mitjançant una caracterització agromorfològica es pretén complir amb els següents objectius: (1) Determinar el perfil agromorfològic de les poblacions d'espigalls obtingudes durant el segon cicle de selección del programa de millora, (2) determinar les plantes idònies per a formar part de la població parental de la següent generació del programa de millora. Mitjançant un procés de modelització es pretén complir amb els següents objectius: (3) obtenir caràcters que permetin ampliar la caracterització duta a terme y (4) establir la metodologia més adient per fer-ho. Per dur a terme la caracterització agromorfològica, els caràcters distintius que s'han fet servir amb tots els individus, han estat: abullonat i retallat de les fulles, velocitat de creixement i productivitat. A més, de cada genotip s'han escollit dos subjectes dels quals s'ha obtingut el pes, longitud, diàmetre major i diàmetre menor dels seus brotons. Per la modelització s'han obtingut diversos paràmetres que permeten caracteritzar la seva cinètica de creixement. La caracterització de les poblacions va posar de manifest que grandària i pes dels brotons ha augmentat respecte als altres anys, alhora que la dels espigalls ha disminuït. La avaluació de la F2 va permetre concloure que, tot i que encara existeix una alta variabilitat interpoblacional i intrapoblacional, un genotip s'ha desmarcat significativament. El model de Baranyi y Roberts va obtenir resultats més precisos que el model bilineal. De les 743 plantes s'han seleccionat 13 individus, que van ser traslladats a un camp aïllat per produir la F3 que permetrà prosseguir amb el procés de millora.

La col brotonera es una variedad tradicional de col que posee unas características organolépticas muy apreciadas entre los consumidores y es típica de la comarca del Garraf. Esta col produce dos estructuras comestibles diferentes que se desarrollan en las axilas de las hojas en momentos distintos de su ciclo vegetativo: la primera consiste en unos tallos tiernos con hojas que le ha propiciado el nombre de col de brotó y más tarde, poco antes de la floración, aparecen los espigalls que son inflorescencias inmaduras. En la última década del siglo XX, esta variedad sufrió un receso importante entre sus consumidores. Ya a punto de desaparecer, un grupo de agricultores y de entidades locales pretende evitar la pérdida de la col brotonera y pugna por volver a popularizar esta variedad autóctona. Es en este contexto en el que hace su aparición la Fundació Miquel Agustí (FMA) especializada en la conservación y mejora de las variedades tradicionales, llevando a cabo un proyecto de recuperación y dinamización económica del cultivo de esta variedad junto con la Diputación de Barcelona. El objetivo de la fundación es alcanzar un idiotipo morfológico de la variedad, fijado por agricultores principalmente, aunque intentando mantener las propiedades organolépticas intactas para satisfacer a los consumidores también. Con este propósito, la FMA empezó a colectar semillas de col brotonera. Tras tres años de paulatina mejora debido a la baja variabilidad imperante y a la presión de selección, empiezan a obtenerse resultados que los acercan al idiotipo deseado. El objetivo de este trabajo es evaluar el proceso de mejora que se ha efectuado sobre la col brotonera. Mediante una caracterización agromorfológica se pretende cumplir con los siguientes objetivos: (1) determinar el perfil agromorfológico de las poblaciones de espigalls obtenidas durante el segundo ciclo de selección del programa de mejora, (2) determinar las plantas idóneas para formar parte de la población parental de la siguiente generación del programa de mejora. Mediante un proceso de modelización se pretende cumplir con los siguientes objetivos: (3) obtener carácteres que permitan ampliar la caracterización llevada a cabo y (4) establecer la metodología más adecuada para ello. Para llevar a cabo la caracterización agromorfológica, los caracteres distintivos que se han utilizado con todos los individuos, han sido: abullonado y recortado de las hojas, velocidad de crecimiento y productividad. Además, de cada genotipo se han elegido dos sujetos de los que se ha obtenido su peso, longitud, diámetro mayor y diámetro menor de sus brotons. Para la modelización se han obtenido diversos parámetros que permiten caracterizar su cinética de crecimiento. La caracterización de las poblaciones puso de manifiesto que el tamaño y peso de los brotons ha aumentado respecto a otros años, mientras que el de los espigalls ha disminuido. La evaluación de la F2 permitió concluir que, aunque aún existe una alta variabilidad interpoblacional e intrapoblacional, un genotipo ha destacado significativamente. El modelo de Baranyi y Roberts obtuvo resultados más precisos que el modelo bilineal. De las 743 plantas se han seleccionado 13 individuos, que fueron trasladados a un campo aislado para producir la F3 que permitirá seguir con el proceso de mejora.