dc.contributor |
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Resistència de Materials i Estructures a l'Enginyeria |
dc.contributor |
Pérez Gracia, María de la Vega |
dc.contributor.author |
Munuera Flores, Nerea |
dc.coverage.spatial |
east=2.170947790145874; north=41.40775610200609; name=Jardins de la Indústria, 08025 Barcelona, Espanya |
dc.coverage.spatial |
east=2.2008705139160156; north=41.407506648924326; name=Provençals del Poblenou, Barcelona, Espanya |
dc.date |
2016-06-08 |
dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/2117/96489 |
dc.language.iso |
spa |
dc.publisher |
Universitat Politècnica de Catalunya |
dc.rights |
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain |
dc.rights |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
dc.rights |
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ |
dc.subject |
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria mecànica |
dc.subject |
Geologia |
dc.subject |
Edificis |
dc.title |
Análisis de clutter en imágenes de radar para detectar cambios geológicos superficiales que pueden afectar a estructuras y edificaciones |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis |
dc.description.abstract |
L’ús del Ground Penetrating radar es cada vegada més freqüent tant en els àmbits d’estudis geològics com a la construcció. Tendència deguda a permetre la realització de l’estudi sense haver d’alterar les condicions i característiques de l’entorn. És per aquest motiu, que al treball es planteja realitzar una microzonificació sísmica de diferents zones urbanes, amb l’objectiu de determinar la ubicació de diferents estructures geològiques i construccions fetes per l’ésser humà. Altres elements localitzables són els canvis de substrat que poden produir-se dins del subsòl, detectats pel georradar gracies al canvi de propietats electromagnètiques.
El present treball està dividit en tres parts. Primerament, comença amb la introducció al món del Ground Penetrating Radar. Descrivint el fonament teòric, les propietats electromagnètiques dels medis, les característiques de les ones i la interacció entre elles.
La segona part del treball es centra en la zona metropolitana de Barcelona, concretament en el Parc Cervantes i en el Parc de Poblenou. El primer situat a la zona alta de Barcelona i el segon trobat més a prop de la costa. On queden exposats el processat i la interpretació dels registres obtinguts al treball de camp. Els quals queden dividits en 6 perfils pel Parc Cervantes i 9 pel Parc Poblenou. Indicant les rieres i paleocanals localitzats pel georradar, elements susceptibles de produir un augment del risc sísmic.
La última part correspon als assajos de laboratori, amb la finalitat d’estudiar el comportament de les ones al travessar diferents medis coneguts amb diferents propietats electromagnètiques.
Finalment, es presenten les conclusions obtingudes al treball, les quals demostren que la tècnica del georradar és útil per la determinació d’elements trobats al substrat. |