El present treball pretén tornar sobre el camí traçat per Pierre Vilar plantejant de nou la comparació entre el procés d'especialització vitivinícola seguit per algunes comarques d'ambdós costats dels Pirineus. Es tracta de cercar el perquè i el com del progrés de la vinya en terres del Llenguadoc i de Catalunya a la llum de les nombroses aportacions que s'han anat produint des de la publicació el 1953 del treball "Géographie et histoire statistique. Histoire sociale et techniques de production. Quelques points d'histoire de la viticulture méditerranéenne". En les aportacions posteriors, tant a Catalunya com al Llenguadoc, s'ha subratllat el paper transcendental que ha tingut la viticultura com a determinant de la trajectòria social i econòmica d'aquestes àrees. Però mentre que en el cas de Catalunya l'expansió vitícola hauria esdevingut un ferm puntal del procés d'industrialització regional, al Llenguadoc, en canvi, la vinya hauria estat la responsable de la desindustrialització la conjuntura actual en què s'ha tornat a plantejar la possibilitat d'estrènyer la col·laboració entre ambdós territoris, amb la creació de l'Euroregió Pirineus Mediterrània. La pràctica de la història comparada a què ens incitava Pierre Vilar pot ajudar a la comprensió de les trajectòries i de la situació actual de cada un dels membres fundadors d' aquesta entitat transestatal nascuda a l'empara de l'actual procés de construcció europea.