dc.contributor |
Universitat de Barcelona |
dc.contributor.author |
Ferrer i Alòs, Llorenç, 1957- |
dc.date |
2017-07-28T09:16:40Z |
dc.date |
2017-07-28T09:16:40Z |
dc.date |
2003 |
dc.date |
2017-07-28T09:16:40Z |
dc.identifier.citation |
0210-4830 |
dc.identifier.citation |
515576 |
dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/2445/114494 |
dc.format |
47 p. |
dc.format |
application/pdf |
dc.language.iso |
cat |
dc.publisher |
Universitat de Barcelona |
dc.relation |
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/99932 |
dc.relation |
Estudis d'Història Agrària, 2003, num. 16, p. 169-215 |
dc.rights |
(c) Estudis d'Història Agrària, 2003 |
dc.rights |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
dc.subject |
Transmissió de béns |
dc.subject |
Noblesa |
dc.subject |
Catalunya |
dc.subject |
Transfer (Law) |
dc.subject |
Nobility |
dc.subject |
Catalonia |
dc.title |
Família i ciutadans honrats. Les estratègies d'adaptació de la petita noblesa catalana (segles XVIII-XIX) |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/article |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
dc.description.abstract |
En investigacions anteriors (FERRER ALOS, 1991b,1993,1995;1996a) hem plantejat que el sistema de transmissió de béns que s'havia desenvolupat a Catalunya tenia una lògica que es basava a grans trets en els següents supòsits: a/ el sistema d'hereu únic que s'havia desenvolupat a Catalunya estava plenament assentat en el segle XVIII i tots els grups socials el feien servir; b/ el sistema es basava en el nomenament del fill mascle primogènit com a hereu del patrimoni familiar amb l'obligació de cuidar del pares i col·locar als seus germans el millor possible mitjançant el pagament de dots i llegítimes gairebé sempre en diner per evitar la disgregació patrimonial; c/ aquesta col~locació era inevitablement desigual respecte a l'hereu ja que els dots i Ilegítimes no podien ésser superiors al patrimoni que les generava, del que es deduia que l'hereu tendia a casar-se amb una dona que tenia un origen social superior i els cabalers i cabaleres s'havien de casar socialment cap avall. Davant d'aquest descens social, les estratègies familiars consistien a impedir aquesta degradació social implícita en el sistema; d/ cada grup social accedia als recursos de forma diferent cosa que condicionava les possibilitats de reproduir-se socialment i obligava a desenvolupar estratègies específiques per afrontar les contradiccions detectades en el sistema hereditari; i e/ encara que les famílies actuen d'acord amb una norma general i podem descriure les característiques que es repeteixen generació darrere generació, les conjuntures concretes i els interessos immediats generaven comportaments específics i adaptacions que s'allunyen del model ideal. |