Els conflictes per l'ús i gestió del territori han tingut una incidència més gran en les societats contemporànies. A Catalunya, en els darrers anys han proliferat els moviments d'oposició a projectes o actuacions que -almenys així ho entenien els seus protagonistes- amenaçaven l'entorn natural o social immediat. Aquests conflictes actuals, que tot i la seva diversitat remeten a causes estructurals en identificables, no són -és clar- nous. Al llarg de la historia es poden resseguir innombrables moviments de protesta i d'acció col·lectiva que presenten característiques semblants. Un dels àmbits on aquest tipus de conflictivitat ha estat més present ha estat entorn del control de l'aigua, un recurs natural escàs que la dinàmica de creixement econòmic i demogràfic ha contribuït a pressionar cada cop més. La mobilització ciutadana provocada pel projecte de transvasament de 1'Ebre és un dels darrers exemples (segurament el més notori) d'aquest tipus de conflictivitat territorial.