Habitualment els estudis sobre la propietat de la terra fan referència solament als individus que la controlen. Si tenim en consideració que a les societats pageses tradicionals la terra és l'element més important de producció de riquesa, deduirem la importància social que té el seu control. El propietari de la terra pot desviar al seu favor l'excedent camperol a partir de les imposicions que fa als que no controlen la terra.' L'estructura de la propietat permet aleshores copsar la desigualtat origina unes determinades relacions contractuals (jornalers, arrendament o parceries a curt i llarg termini) que defineixen les formes d'explotació de la terra. Quan l'explotació és directa -per la via dels jornalers- no s'origina cap estructura de l'explotació, però quan és indirecta s'ocasiona una redistribució de la terra que, tot i la relació contractual, condiciona de manera específica el comportament social dels pagesos i l'estructura de la propietat no ho reflecteix. Per això ens cal prestar atenció a les estructures de l'explotació de la terra....