L'article que presentem a continuació s'emmarca en un plantejament més general que sosté que la crisi finisecular va provocar canvis fonamentals en el desenvolupament de l'activitat agrària, de manera que molts dels elements que caracteritzaven el món rural del segle foren ja irrecuperables.' Entre aquests elements hi ha el pairalisme, un discurs ideològic al qual els propietaris s'aferraven al començament del segle XX, però que havia entrat en una contradicció profunda amb la realitat econòmica i social del món agrari català. La dinàmica de l'associacionisme agrari durant les primeres dècades d'aquest segle és un bon testimoni d'aquesta contradicció; en aquest article, que se centra en les primeres cambres agrícoles, es posa de manifest com el pairalisme va deixant d'ésser utilitzat com a recurs mobilitzador.