El problema de la despesa pública és una constant historica. Quant es gasta, qui ho gasta i com és gasta, són qüestions sempre pertinents. Un cas de gran interes és la despesa de la Diputació del General, institució que, a més de ser la principal de Catalunya, era rica. Hom calcula que els seu s ingressos anual s'aproximaven al voltant del 1600, a les 170.000 lliures, de les quals unes 80.000 corresponien a la despesa ordinaria i les restants 90.000 a la despesa extraordinaria. Amb l'afegitó que no s'acostumava a quedar cap quantitat en reserva i els ingressos es consumien en elevades despeses extraordinaries l. Entre els capítols més importants de despeses hi havia les de representació, sempre notóries i molt més en una societat basada en l'honor, on el rang de persones i d'institucions es manifestava i sustentava en una serie de signes externs, entre els quals la quantitat i la qualitat de l'alimentació tenien un paper rellevant. A finals del segle XVI les despeses de la Diputació havien assolít xifres molt altes, fins al punt que provocaven escandol general. El canonge Antoni Vila escrivia al capítol de Vic, el 12 de juliol de 1599, denunciant 'lo gran desordre que los diputats han fet en gastar la generalitat amb gran descarament