La historiografia de l'art, un cop superat l'estudi positivista que convertia l'art en un cúmul de fitxes amb noms i obres, ha intentat un apropament a la comprensió del fet artístic des d'òptiques i metodologies diverses, encara que necessàriament coincidents. La situació de l'artista dins la societat explica part d'aquesta història de l'art, pel que té de fonamental. Tota obra d'art és fruit, alhora, de la tasca d'un artista i de la seva relació amb la societat que esdevé receptora i promotora de l'art. Per aquest motiu, voler explicar la realitat artística d'un moment no és pas possible sense conèixer prèiament aquesta realitat social i laboral de l'autor de les obres.