En aquest estudi s'analitzen les oscil·lacions en el temps de la recepció crítica i la reputació pòstuma de 63 coneguts artistes del segles XVI, XVII y XVIII, amb l'objectiu de veure si el signe d'aquestes fluctuacions o els seus elements constants permeten establir algun tipus de tendència o teoria que ajudi a explicar el fenomen. La informació s'ha extret, bàsicament, de l'antologia d'interpretacions crítiques que s'inclou a cada volum de la col·lecció Classici dell'arte (Rizzoli, Milà), de bibliografía específica sobre els artistes i de grans obres de referència, com The Dictionary of Art (1996) o les diferents edicions del diccionari Bénézit (1920-1999). A continuació es dibuixen uns diagrames que mostren lesoscil·lacions de la reputació dels artistes des de la seva època fins a final del segle XX, alhora que es distribueix el seu tipus i grau d'apreciació en cinc grups diferents. La nostra presumpció bàsica és que, en general, els diagrames indiquin tendències reals, i posin de relleu aspectes que, si només es tinguessin en compte uns pocs artistes, potser passarien desapercebuts. Entre altres fets, es destaquen les connexions entre les oscil·lacions de la reputació i la successió dels estils, així com també les condicions de perdurabilitat, tant pel que fa a la màxima reputació com per la recepció més crítica.