Aquest estudi compara els modes de transport per carretera, marítim, ferroviari i aeri en les exportacions de lubricants entre Espanya i Alemanya. A l’inici de l’estudi es planteja una situació de necessitat logística entre ambdós països determinant la mercaderia a transportar, les condicions de l’enviament i els punts d’origen i destí. Les ciutats seleccionades com a origen i destí són Barcelona i Hamburg i el producte a transportar són lubricants. Es realitza una descripció de la situació del transport de mercaderies a Espanya i Europa i s’analitzen les característiques dels diferents modes de transport que formen part de l’estudi. La comparació entre els modes analitzats es basa en quatre paràmetres: cost, termini d’entrega, contaminació i qualitat. A partir de les dades facilitades per empreses del sector es determinarà el valor de cada paràmetre. Els resultats s’integren dins d’un únic indicador que ens permet obtenir un resultat numèric final per cada mode. La solució que obtingui un millor resultat serà la que es proposarà al client. Finalitzat l’estudi, constatem que el transport ferroviari obté el millor resultat, en gran part, gràcies als paràmetres de cost i contaminació. El principal problema del transport ferroviari a Europa és que els estats membres no han realitzat una aposta clara per aquest mode. Podria competir perfectament amb el transport per carretera o el marítim ja que és més sostenible i econòmic i inclús podria arribar a competir en terminis d’entrega, però requereix de suport legislatiu i inversions en infraestructures. La UE lluita per impulsar-lo, però la majoria d’estats membres hi són reticents.