Permeteu-nos una observació preliminar: dedicar un número d'ITEM a temes patrimonials és suïcida, per molts motius. Vejam: provoca més discussions que mai; la suma d'esforços de conservació i divulgació ha estat i és llarguíssima però —no cal dir-ho— insuficient; les decepcions en molts sectors s'acumulen i abunden els pessimistes; s’han multiplicat les jornades i les publicacions especialitzades i amb gran presència d’organismes nacionals i autonòmics (un senyal de salut, sense cap dubte); les acusacions — molt ben aprofitades pels mitjans de comunicació— sobre la propietat de tots els documents libraris que està digitalitzant massivament Google; la frustració (o amargura) expressada en alguns casos per molts col·lectius implicats en la conservació i difusió del patrimoni nacional o les expressions d’impotència que de vegades intuïm en algunes institucions públiques, sovint no gens dissimulades. Vegeu a títol d’exemple el núm. 178 de Document dedicat a l’estat de conservació del patrimoni audiovisual del país o les declaracions del ministre de cultura italià, Sandro Bondi, després del desastre de L’Àquila: «El govern d’aquest país no podrà mai assumir el cost d’un patrimoni tan immens […].