dc.contributor |
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Minera, Industrial i TIC |
dc.contributor |
Bonsfills Pedrós, Anna |
dc.contributor.author |
Ristol Gómez, Carles |
dc.date |
2016-06 |
dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/2117/90920 |
dc.language.iso |
cat |
dc.publisher |
Universitat Politècnica de Catalunya |
dc.rights |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
dc.subject |
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria química::Indústria dels processos químics |
dc.subject |
Distillation--Simulation methods |
dc.subject |
Chemical equilibrium--Mathematical models |
dc.subject |
Equilibri líquid-vapor |
dc.subject |
Models coeficients activitat |
dc.subject |
Destil·lació |
dc.subject |
Destil·lació -- Mètodes de simulació |
dc.subject |
Equilibri químic |
dc.subject |
Química -- Models matemàtics |
dc.title |
El disseny dels processos de separació a la indústria química i l'equilibri líquid-vapor |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis |
dc.description.abstract |
Aquest projecte pretén estudiar si els models termodinàmics utilitzats en la indústria química per a calcular les fraccions molars de vapor, són realment fiables o si pel contrari fallen més de l’esperat.
Els models que s’estudiaran seran els de Margules, Van Laar, Wilson, NRTL, UNIQUAC i UNIFAC, ja que són els més estesos en aquest món. Aquests models no calculen directament la fracció molar, sinó que calculen el coeficient d’activitat. Aquest coeficient actua com a factor corrector en l’equació general que, en última instància serveix per a calcular la fracció molar.
Per a comprovar si aquests models són fiables, el que es farà serà elegir tres mescles diferents, una senzilla de metanol-aigua, una altra més complexa de benzè-àcid acètic i finalment una mescla azeotròpica de cloroform-metanol, a continuació mitjançant els diferents models es calcularà la fracció molar per a cada un i es compararan amb dades experimentals.
També s’utilitzarà el programa “Hysys” per trobar les fraccions molars en la fase gas, i es seguirà el mateix procediment de comparació.
Finalment es farà la modelització d’una columna de destil·lació a partir de les dades calculades i les dades del programa, calculant el número de plats (mitjançant l’equació de Lewis-Sorel) , el diàmetre, l’alçada i finalment el cost econòmic total, tenint en compte el volum d’acer, el cost dels plats i també el cost de l’aïllant. |