Després d'anys de debat i en contra dels interessos de grans cotitzacions, ja hi ha una nova norma. Tant l'IASB com el FASB havien expressat la manca de transparència de la informació financera sobre les obligacions inherents als contractes d'arrendament. Inversors, analistes i prestadors també manifestaven la manca dels comptes anuals per indagar sobre l'endeutament real de les empreses arrendatàries. Això impossibilita la comparabilitat directa entre les empreses que tenen préstecs per comprar els seus actius i les que els utilitzen mitjançant el lloguer. També cal remarcar que el significatiu volum quantitatiu i qualitatiu dels arrendaments en les empreses ha convertit els lloguers en objectiu de pràctiques que pretenen maquillar la imatge financera i patrimonial de les empreses.