La Literatura Comparada ha viscut, en els darrers anys, un cert tomb cap a la crítica de les identitats culturals, tant en el marc europeu-occidental com en el context de la reflexió sobre la mundialització i la globalització. En aquest gir cal remarcar, ja durant els anys vuitanta i noranta del segle xx, un seguit de reflexions sobre la relació entre identitat i alteritat que, sens dubte, han fet contribucions molt interessants als estudis literaris, tant en el pla mundial com en l'europeu. Tanmateix, cal remarcar que, dins la tradició comparatista, existeix des de força abans de l'esmentat gir una proposta metodològica que, precisament, centra la seva atenció en la relació entre identitat i alteritat, i fa del coneixement de l'altre, a través de la imatge literària que se'n construeix, el seu objecte d'estudi: la imagologia.