Si d'alguna manera el cristianisme ha determinat veritablement el pensament filosòfic, significa que la mateixa filosofia (i la raó) ha hagut d'assumir com a pròpies i constitutives -sigui com a supòsits inqüestionats, sigui com a reelaboracions conceptuals- tesis que, almenys històricament, procedeixen de la tradició cristiana. Només aleshores té ple sentit afirmar que el cristianisme, com a forma d'experiència i a l'hora com a formulació teològica, ha estat i és un moment essencial de la filosofia en el seu intent per aclarir les estructures que determinen la situació de l'home en el món, i que, per tant, la filosofia té un deute indubtable amb el cristianimse.