Hom sol considerar, en el camp de i'arqueologia, els fragments de ceràmica com a elements essencials -quan en manquen de més explícits (com els epigràfics datats o bé la moneda)- per a la datació dels successius estrats o fases. Hi ha èpoques, com la Prehistòria, o bé bona part de l'Edat Antiga, per a les quals la ceràmica és de fet l'únic element de datació prou precís, car els estudis d'aquest tipus de material arqueològic han avançat prou durant els darrers vuitanta anys per a fer possible l'estructuració i classificació de diversos tipus de ceràmica, mitjançant taules de formes, motius decoratius, anàlisis de pastes, etc., i, fins i tot, les peculiaritats tècniques i la distribució geogràfica dels tallers de producció, i dels àmbits d'expansió dels productes, són ben coneguts i llur cronologia és segura. Així hom pot datar els estrats arqueològics pels fragments ceràmics que hi ha trobat, i no sols la ceràmica sinó tota mena d'artefactes que l'acompanyen.