This paper analyzes how older people, living in Spain, use smartphones and smartphone applications. Using a mixed methods approach, we compare quantitative results obtained by tracking mobile app usage amongst different generational samples with qualitative, focus-group discussions with active smartphone users. A sample of Spanish smartphone users were tracked during one month in the winter of 2014 (238 individuals, aged 20 to 76 years-old). This was followed by three focus group sessions conducted in the spring of 2015, with 24 individuals aged 55 to 81. As we learned, WhatsApp is currently the most popular application used by people of all ages, including older adults. Smartphones increasingly are playing a central role in the life of older participants, although the frequency of app access is negatively correlated with age. On the other hand, as our data indicates, older adults also use a number of different types of apps that are distinct from that of younger users. Older participants access personal information manager apps (calendar, address book and notes) more often than other age groups. And comparatively, older participants use the smartphone less often in stable locations (home, office, relatives'home) with Wifi than somewhere else and with mobile data. As we argue, differences in age seem to reflect the evolution in personal interests and communication patterns that change as we grow older. Our study captures new trends in smartphone usage amongst this cohort. It also indicates how a combination of methods may help to assess the validity of the log and qualitative data. We highlight the relevance of conducting careful generational studies in smartphone use and some of the potentials and limitations of making predictive studies of ICT use as we change throughout the life course. Finally, we assert the value of the inclusion of older representatives within research, which ultimately may influence public decisions and the design of new technologies.

Este artículo analiza cómo las personas mayores, que viven en España, utilizan teléfonos inteligentes y aplicaciones de teléfonos inteligentes. Utilizando un enfoque de métodos mixtos, comparamos los resultados cuantitativos obtenidos mediante el seguimiento de uso de las aplicaciones móviles entre diferentes muestras generacionales, con discusiones cualitativas de grupos de enfoque con los usuarios de teléfonos inteligentes activos. Una muestra de usuarios de teléfonos inteligentes españoles fueron rastreados durante un mes en el invierno de 2014 (238 individuos, con edades entre 20 a 76 años de edad). Esto fue seguido de tres sesiones de grupos focales realizados en la primavera de 2015, con 24 personas mayores de 55 años a 81. Como hemos aprendido, WhatsApp es actualmente la aplicación más popular utilizado por personas de todas las edades, incluyendo adultos mayores. Los teléfonos inteligentes cada vez están jugando un papel central en la vida de los participantes de mayor edad, aunque la frecuencia de acceso a las aplicaciones se correlaciona negativamente con la edad. Por otra parte, como nuestros datos indican, los adultos mayores también utilizan un número de diferentes tipos de aplicaciones que son distintas de la de los usuarios más jóvenes. Los participantes mayores acceden a aplicaciones personales gestor de información (calendario, libreta de direcciones y notas) con más frecuencia que otros grupos de edad. Y comparativamente, los participantes mayores usan el teléfono inteligente con menos frecuencia en lugares estables (el hogar, la oficina, el hogar de los familiares) con Wifi que en otro lugar y con los datos móviles. Como argumentamos, las diferencias de edad parecen reflejar la evolución de los intereses personales y los patrones de comunicación que cambian a medida que envejecemos. Nuestro estudio capta nuevas tendencias en el uso de teléfonos inteligentes entre esta cohorte. También indica cómo una combinación de métodos puede ayudar a evaluar la validez del registro y los datos cualitativos. Se destaca la importancia de llevar a cabo estudios cuidadosos generacionales en el uso de teléfonos inteligentes y algunas de las potencialidades y limitaciones de la realización de estudios predictivos del uso de las TIC a medida que cambian a lo largo del curso de vida. Por último, afirmamos el valor de la inclusión de representantes de más edad dentro de la investigación, que en última instancia pueden influir en las decisiones públicas y el diseño de las nuevas tecnologías.

Aquest article analitza com les persones grans, que viuen a Espanya, utilitzen telèfons intel·ligents i aplicacions de telèfons intel·ligents. Utilitzant un enfocament de mètodes mixtos, comparem els resultats quantitatius obtinguts mitjançant el seguiment d'ús de les aplicacions mòbils entre diferents mostres generacionals, amb discussions qualitatives de grups d'enfocament amb els usuaris de telèfons intel·ligents actius. Una mostra d'usuaris de telèfons intel·ligents espanyols van ser rastrejats durant un mes a l'hivern de 2014 (238 individus, amb edats entre 20 a 76 anys d'edat). Això va ser seguit de tres sessions de grups focals realitzats a la primavera de 2015, amb 24 persones majors de 55 anys a 81. Com hem après, WhatsApp és actualment l'aplicació més popular utilitzat per persones de totes les edats, incloent adults grans. Els telèfons intel·ligents cada vegada estan jugant un paper central en la vida dels participants de major edat, encara que la freqüència d'accés a les aplicacions es correlaciona negativament amb l'edat. D'altra banda, com els nostres dades indiquen, els adults grans també utilitzen un nombre de diferents tipus d'aplicacions que són diferents de la dels usuaris més joves. Els participants majors accedeixen a aplicacions personals gestor d'informació (calendari, llibreta d'adreces i notes) amb més freqüència que altres grups d'edat. I comparativament, els participants majors fan servir el telèfon intel·ligent amb menys freqüència en llocs estables (la llar, l'oficina, la llar dels familiars) amb Wifi que en un altre lloc i amb les dades mòbils. Com vam argumentar, les diferències d'edat semblen reflectir l'evolució dels interessos personals i els patrons de comunicació que canvien a mesura que envellim. El nostre estudi capta noves tendències en l'ús de telèfons intel·ligents entre aquesta cohort. També indica com una combinació de mètodes pot ajudar a avaluar la validesa del registre i les dades qualitatives. Es destaca la importància de dur a terme estudis acurats generacionals en l'ús de telèfons intel·ligents i algunes de les potencialitats i limitacions de la realització d'estudis predictius de l'ús de les TIC a mesura que canvien al llarg del curs de vida. Finalment, afirmem el valor de la inclusió de representants de més edat dins de la investigació, que en última instància poden influir en les decisions públiques i el disseny de les noves tecnologies.