L’enginyeria tissular és un camp en ple procés de desenvolupament i de cerca d’aplicacions fent ús de matrius de cultiu per a la proliferació cel·lular per a la formació de nou teixit. Per tal d’assegurar-ne la funcionalitat és necessari determinar les condicions, en termes d’estímuls mecànics i fenòmens de transport, òptimes per al cultiu cel·lular en un entorn caracteritzat per un bioreactor de perfusió. En aquest sentit es plantegen eines per tal de valorar la incidència de les tensions que afecten la superfície de la matriu en la seva interacció amb el flux i la incidència de la presència de rugositat en la superfície mitjançant la simulació computacional ja que ambdós són condicionants clau en el procés de cultiu. Es proposa també una estructura i un exemple de procés de fabricació basat en tecnologies d’impressió 3D per tal de dotar d’una pauta metodològica per realitzar un protocol experimental que permeti avaluar in vitro els resultats obtinguts mitjançant l’estudi computacional.