[cat] Els exemplars de mol·luscs bivalves estudiats procedeixen principalment del Delta de l´Ebre (badia dels Alfacs i del Fangar) i les ostres han estat de dues procedències diferents: Delta de l´Ebre i de Sète (França). S´han estudiat individus immadurs (juvenils) i s´ha seguit el procés de maduració sexual en tots els casos. Les tècniques aplicades en aquest estudi han seguit els protocols estàndards. Per la Microscòpia Òptica: fixació en formol al 10% o en Bouin. Inclusió en parafina i obtenció de talls de cinc a set micres per terme mig. Les tincions rutinàries han estat post vitals amb hematoxilina-eosina (Hem-Eos) y també amb el tricròmic de Mallory. El taronja d´acridina s´ha emprat per les observacions amb el microscopi de fluorescència i el iodur de propidi-fal·loïdina-TRITC (isocianat de tetrametilrodamina) per les observacions amb el microscopi confocali en ocasions també s´ha utilitzat la doble tinció hematoxilina-eosina (Hem-Eos). En alguns casos s´han fet tincions vitals amb roig neutre i amb blau de metilè. Per l´estudi amb la Microscòpia Electrònica de Rastreig (MER) la fixació ha estat en glutaraldehid-paraformaldehid preparat amb tampó de Sörensen o amb cacodilat i l´ombrejat amb carbó i també s´ha metal·litzat amb or o amb una aleació d´or-pal·ladi. Per la Microscòpia Electrònica de Transmissió (MET) la fixació ha estat doble: glutaraldehid-paraformaldehid preparat amb la solució de Sörensen (a base de fosfats) o amb cacodilat al 0,1 M seguit d´una postfixació, generalment amb tetraòxid d´osmi a l´1% igualment tamponat amb la mateixa solució emprada en la primerafixació. La inclusió ha estat preferentment feta amb Spurr i els talls semifins (de control) tenyits amb blau demetilè-bòrax i els ultrafins contrastats amb acetat d´uranil i citrat de plom. Les observacions s´han fet amb microscopis electrònics Leica, Hitachi, Jeol, Philips y Zeiss dels Centres Científics i Tecnològics de la Universitat de Barcelona.

[spa] Los ejemplares de moluscos bivalvos estudiados proceden principalmente del Delta del Ebro (bahía delos Alfacs i del Fangar) y las ostres tienen dos procedencias: Delta del Ebro y Sète (Francia).Se han procesado ejemplares inmaduros (juveniles) y se ha seguido el proceso de maduración sexual.Las técnicas aplicadas en este estudio han seguido los protocolos estándar. Para la Microscopía Òptica:fijación en formol al 10% o en Bouin. Inclusión en parafina y obtención de cortes finos de unas cinco a sietemicras de grosor por término medio. Las tinciones rutinarias han sido preferentemente las postvitales conhematoxilina-eosina y también con el tricrómico de Mallory. Ocasionalmente se ha utilizado en naranja deacridina para las observaciones con el microscopio de fluorescencia. Para las observaciones con el microscopioconfocal se ha empleado el ioduro de propidio-faloidina-TRITC (isocianato de tetrametilrodamina) y tambiénla doble tinción hematoxilina-eosina (Hem-Eos).En algunos casos se han efectuado tinciones vitales con rojo neutro y con azul de metileno.Para el estudio con el Microscopio Electrónico de Barrido (MEB) la fijación ha sido con glutaraldehido-paraformaldehido preparado con tampón fosfato de Sörensen o con cacodilato sódico 0,1 M a pH 7,3. Elsombreado se ha hecho con carbón y en ocasiones también se ha metalizado con oro o con una aleación deoro-paladio.Para la Microscopía Electrónica de Transmisión (MET) se ha procedido a la fijación con glutaraldehido-paraformaldehido preparado con la solución tampón Sörensen (a base de fosfatos) o con cacodilato sódicoal 0,1 M, seguido de una postfijación con tetraóxido de osmio al 1% igualmente preparado con el tampónutilizado en la primera fijación. La inclusión se ha hecho preferentemente con Spurr y los cortes semifinos (decontrol) se han teñido con azul de metileno-bórax y los ultrafinos han sido contrastados con acetato de uraniloy citrato de plomo.Las observaciones se han efectuado con microscopios electrónicos Leica, Philips, Hitachi, Jeol, Philipsy Zeiss de los Centros Científicos y Tecnológicos de la Universidad de Barcelona.

Maquetació: Pablo Bou Mira